La integració de la natura a les ciutats és una preocupació i un objectiu antic de la urbanística poques vegades ben resolt i, ara, la constatació de noves realitats i carències està obligant a reconsiderar molt del que se n´ha fet. Les ciutats, per la gran capacitat d´absorció calorífica dels seus materials constitutius (asfalts, edificis) i l´emissió silenciosa a l´atmosfera de gasos contaminats pels vehicles, indústries i calefaccions, es comporten com autèntiques illes de calor. La ciutat sempre està uns graus per damunt que els seus voltants i quan més s´estén més es manifesta el fenomen.
Per a la neteja de l´aire que respirem, la mitigació del canvi climàtic, l´eficiència energètica, el benestar humà i la bellesa del paisatge urbà, les ciutats europees estan introduint modificacions substancials en el seu concepte sobre allò verd, és a dir, sobre com intensificar i millorar la funció de la natura al seu si. En posaré uns exemples. Fins ara es feien jardins, espais acotats de gaudi, ara haurem de dilatar la presència de la vegetació fent-la una xarxa que articule i connecte carrers i avingudes, parcs i barris, alhora que enllace la ciutat amb els seus voltants agraris i forestals. Els arbres de molts carrers dels nostres municipis s´han plantat per adornar, a voltes són ridículs i esquelètics, quan s´haurien de triar pel seu paper en la climatització de les vies públiques, per contribuir a descontaminar l´aire i també a posar guapa la ciutat. I en un futur pròxim haurem de pensar en el verd de les façanes i el de les cobertes de les cases...
Fem una mirada ràpida a València. La xarxa verda d´arbres que ocupen les vies, almenys les més grans que articulen la ciutat, no està completa o ha de transformar-se. L´arbrat de les avingudes de l´antic Camí de Trànsits, l´Avinguda del Port, d'Ausiàs March... és insuficient, la majoria dels seus trams no estan protagonitzats pels arbres frondosos que caldrien. En molts carrers es plantaren espècies de funció estrictament ornamental que no valen per a mitigar la calor. En altres casos, els arbres compten amb escossells (alcorques) ínfims que no els permeten créixer.
València, però, te potencial per a configurar una densa i consistent xarxa verda. El jardí del llit la vertebra de ponent a llevant i enllaça amb el Parc del Túria que penetra en les comarques de l´interior; la ciutat està envoltada d´horta viva i productiva; i al sud hi ha el magnífic Parc Natural de l´Albufera. La construcció del Parc Central, del qual anuncien que s´inaugurarà prompte una banda, vindrà a ocupar un enorme buit per a enjardinar. La qüestió és enllaçar totes eixes parts de vegetació per fer una xarxa verda completa i continua que les connecte, una xarxa que és perfectament viable posant les condicions.
Entre altres, hi ha un punt particularment sensible per possibilitar-la: l´horta de La Punta. Situada al sud-est de la ciutat i veïna del litoral, és un espai encara lliure on venen a coincidir la desembocadura de l´antic llit del riu, que és l´inici del Parc del Túria, el Parc Natural de l´Albufera i l´horta, a més del caixer nou (pendent d´habilitar-se com a corredor ecològic). Eixa zona de La Punta és un node de connexió de la xarxa verda, però hui és un espai destinat a Zona d´Activitats Logístiques del port que no ha entrat en funcionament (una de les raons és que els tribunals anul·laren el pla urbanístic). En les últimes setmanes, diverses notícies anuncien que s´està buscant una ubicació per a una ZAL gran en algun municipi de l´interior, una localització adequada ja que seria a terres del secà, on l´Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana diu que s´ha de créixer per a no malbaratar zones d´alt valor mediambiental. D´alt valor mediambiental és l´àmbit de l´horta de La Punta, un espai lliure d´edificacions, connector de la xarxa verda i porta al Parc Natural de l´Albufera des de València. No seria el moment de repensar la seua condemna com a Zona d´Activitats Logístiques? És un espai neuràlgic fonamental per configurar la xarxa verda de la ciutat i de l´àrea metropolitana.
