Espanya (´Ecspaña´, que diuen els ´nacionales´ de pota negra i toro d´Osborne en la ´roja y gualda´) pateix de «banderitis»: inflamació patriotera causada per un virus mutant d´un cep inactiu des dels anys 40 del segle passat, quan el franquisme va convertir la bandera en una banalitat de tant de posar-la a tot arreu, des de les bústies de correus als rètols dels estancs (l´ «estanquera», li deien). El virus s´inoculà al torrent sanguini patri quan algú del PP, seguint la màxima «a falta d´idees, tira mà de la bandera», invita a penjar-la a tots els balcons. En dir això, va veure que s´havia quedat curt i afegí: per defendre Espanya. Tornà a sentir-se curt i agregà: per a què parlen de Catalunya i no de les nostres corrupteles (bé, això no ho va dir, però ho va pensar). I vet ací que la passa s´ha escampat i alguns semblen adolescents discutint qui la té més llarga... la bandera d´Espanya.
I per a llarga, la que ha desplegat el PP en Gènova 13. Exemple seguit per un constructor acusat de defraudar a Hisenda, que ha cobert un bloc de vivendes amb 731 m2 de bandera. Dues metàfores de com la grandària de la bandera és proporcional a les vergonyes que volen tapar-se. Totes dues beuen de la mateixa cantimplora: «muy y mucho español». I tenen raó; perquè no hi ha res més espanyol que la picaresca, gènere literari nascut a les Espanyes.
Un servidor no ha necessitat mai idealitzar en un tros de percalina l´estima per la terra; però si fóra un devot de la bandera m´irritaria que la ultradreta se l´apropie per llançar missatges d´odi. M´irritaria també que la traguen a passejar contra el dret d´autodeterminació i no contra el PP que fa de la corrupció bandera, rendeix bandera als bancs, fa anar bandera per quarter el dependents i ha fet a banderes la sanitat i l´educació. Fora d´això, com si volen fer-ne mocadors per al cap; o calçotets i bragues com als EEUU, que ja se sap: per a la gent de negocis no hi ha més bandera que la de les tres franges: guanys, guanys, guanys.
