El PSOE ha deixat de ser un partit per esdevindre taller on Mariano Rajoy du el cotxe avariat del govern perquè li afine el motor, que això d´"afinar" no és cosa només de la Fiscalia. Basta veure la diligència amb què Pedro Sánchez s´ha posat el vestit blau de mecànic i, lluny de canviar tot el motor governamental com va prometre, li neteja el carburador i l´injecta combustible socialista perquè faça espurna la bugia del Senat i active el pistó 155 sobre Catalunya. El servilisme és tal que avala el control de TV3 i CatRàdio en nom de la neutralitat, sense dir ni mu de la manipulació de TVE i Ràdio Nacional.
Tot i que no sé per què m´estranye. El PSOE porta anys dient una cosa i fent-ne una altra. S´autoanomena l´esquerra de la mateixa forma que l´Església s´autoproclama santa. Presumeix de republicà, però diu sentir-se ben representat en un monarca. A la manera de mossèn Gatica, predica però no practica. Pura propaganda, ja que els propòsits no concorden amb les obres. No se li demanava suport al dret d´autodeterminació, que per cert figurava al seu programa en el congrés de Suresnes de 1974 que va elegir secretari general Felipe González. Només se li demanava no donar carta blanca a Rajoy i forçar el diàleg. Si Aznar i Zapatero dialogaren amb terroristes, per què no fer ara el mateix amb independentistes?
Dialogar és la millor forma d´administrar desacords. Dialogar sense condicions prèvies; ja que totes les opcions són legítimes, plantejades democràticament. El problema català no es resoldrà amb bravates tavernàries. Requereix solucions polítiques i no policials; dialogades i no monologades. Res no impedeix reformar la Constitució o superar el marc estatutari per vies democràtiques. Hi ha dues maneres de resoldre el problema: una és donar bufetades, encara que això implique rebre´n; l´altra és buscar denominadors comuns. S´ha triat la primera, i el PSOE que podia fer de mediador ha escollit el PP com a parella de ball. Doncs bé, com diuen a les bodes, "que se besen".
