Als anys 70, Al Tall cantava «Darrer diumenge d´octubre / el camí ja és ben sabut / eixiu a la carretera / que cal aplegar-se al Puig». La cançó reivindicava l´Aplec que es va celebrar per primera vegada l´any 1915 a iniciativa de Lo Rat Penat, entitat valencianista fundada per Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, i que pretenia rehabilitar la memòria dels llocs fundacionals de l´antic Regne de València. A les primeries del segle XX el Monestir d´El Puig de Santa Maria amenaçava ruïna i els aimadors de les glòries valencianes organitzaren una trobada per denunciar el seu lamentable estat de conservació i reclamar la seua restauració. Aquell primer Aplec d´El Puig va ser tot un èxit i significà una fita cabdal en la recuperació de la consciència com a poble de valencians i valencianes.
Hui, 102 anys després, cal més que mai tornar a aplegar-se a El Puig. El poble valencià, a poc a poc, però sense pausa, va prenent consciència de la seua identitat. Cada vegada més xiquets i xiquetes comencen l´ensenyament en la nostra estimada llengua, amb l´impuls tant des de la Conselleria d´Educació com des del món de l´associacionisme, com és el cas d´Escola Valenciana. Cada vegada més valencians i valencianes prenem consciència que cal reclamar un tracte just, que no és de rebut que l´Estat ens maltracte econòmicament no retornant-nos la part que ens correspon dels impostos que paguem, no cobrint els serveis bàsics de sanitat, educació i benestar social, i acumulant cada any un deute amb nosaltres d´uns 1.200 milions d´euros. I cada vegada més, les persones que habitem el País Valencià sabem que necessitem unes infraestructures modernes per a ser competitius pel que fa a la indústria, el comerç i l´agricultura (que sempre ha estat fonamental en la nostra economia i que el PP sempre ha gastat com a moneda de canvi en Europa). Ens cal un corredor mediterrani que ens connecte amb Europa i que faça més competitius els nostres productes.
Certament, vivim temps intensos, i de vegades no tot el món està a l´alçada del moment. Sense anar més lluny, el passat 9 d´Octubre vaig participar en la processó cívica on vam tindre que suportar tota una pila d´insults per part de gent incívica i exaltada, atiada per l´odi i que no accepten que la societat valenciana és diversa i que en una democràcia la llibertat d´opinió i de reunió és sagrada. La dreta cavernícola no accepta de bon grat que les urnes hagen configurat democràticament un govern d´esquerres, el Govern del Botànic. La tolerància, l´acceptació de la pluralitat i el civisme han de ser els fonaments de tota societat civil sana i democràtica com és la valenciana. Allò que hauria de ser una festa hi ha gent interessada en convertir-ho en una protesta violenta i en una diada desagradable. No ho aconseguiran, seguirem ferms reivindicant i celebrant el dia del naixement del nostre poble, com ho fa la gran majoria de la societat valenciana, amb respecte, amb alegria, amb la il·lusió que dia a dia s´està millorant la qualitat de vida dels valencians i les valencianes.
El mateix 9 d´Octubre per la vesprada, grups de feixistes agrediren a gent que estava manifestant-se legalment i pacíficament, simplement perquè no compartien les seues idees. Haguérem volgut que la reacció per part de la delegació del govern espanyol no haguera sigut a posteriori, haguérem volgut que eixos fets lamentables mai s´hagueren produït al centre mateix de la nostra capital, en el nostre dia festiu. No podem permetre cap impunitat amb els violents, cap impunitat amb una extrema dreta que vol fer-se amb els carrers, posar por, però no ho aconseguirà.
Sóc una persona que pensa que sempre cal mirar endavant. Estem fent un gran treball al Govern del Botànic, implementant polítiques perquè les persones tinguen una vida millor, més digna i més satisfactòria. Tant en educació com en sanitat l´aposta ferma per allò públic ha provocat la protesta d´aquells que abans es beneficiaven dels privilegis que els concedia el PP i que ara veuen que el seu negoci s´acaba. Mai l´educació o la sanitat poden ser un privilegi per a uns quants. En serveis socials l´atenció a les persones dependents i necessitades ha fet un gir de 180 graus, i s´han posat al capdavant pel que fa a les prioritats del Consell.
També a la Diputació de València estem fent una gran tasca. Els nostres pobles reben més recursos econòmics que mai. I el que és més important, són els nostres alcaldes i alcaldesses els qui trien on van a invertir eixos diners, creiem en l´autonomia municipal i actuem en conseqüència. En dos anys hem instaurat un model basat en criteris objectius per al repartiment dels recursos, per eliminar l´amiguisme i el clientelisme. I també estic molt orgullosa de la capacitat que hem tingut de coordinar les nostres polítiques amb les del Consell, col·laborant conjuntament en qüestions tan importants com Xarxa Llibres, el Pla Municipal de Manteniment d´Escoles, la modernització dels ecoparcs, la construcció de centres socials públics per primera vegada en vint anys i el Fons de Cooperació Municipal, que dota als ajuntaments d´una major autonomia financera.
Així, continuem la nostra tasca de responsabilitat i gestió per millorar la vida dels nostres conciutadans. El nostre poble ens ha triat per això: el cabet a la faena. Alguns voldrien revifar la trista i mal anomenada Batalla de València on només pegaven i agredien uns, però no ho aconseguiran. Nosaltres som un poble pacífic i civilitzat que sempre ha mirat cap endavant amb optimisme. Perquè com molt bé deia el meu estimat Vicent Andrés Estellés «No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu». Ens veiem en El Puig.
