Amb la impugnació de les lleis valencianes sobre pobresa energètica i desnonaments són ja la tira els recursos d´inconstitucionalitat del govern central. I ara vostès es preguntaran: potser contenen algun article inconstitucional? Si fóra així el recurs estaria justificat. Però no; s´impugnen perquè envaeixen competències estatals. Resposta que implica una segona pregunta: quan durà Rajoy al Congrés iniciatives legislatives sobre aspectes rellevants com els impugnats? Com la resposta està en llista d´espera, vostès, que estan preguntadors hui, insisteixen: per què el govern impugna lleis que la seua agenda no contempla? La resposta no està en el vent, sinó en la saviesa del refranyer: "no fa ni deixa fer".

Si haguera de simplificar moltíssim, diria que la recentralització s´inicia amb Aznar, que estableix les bases per a tutelar per avançat certs projectes de llei de les comunitats autònomes. Amb la crisi econòmica apareix de nou com els caragols després de la pluja, amb una normativa intervencionista sobre control i vigilància dels pressupostos autonòmics, suggerint la supressió d´organismes com els defensors del poble regionals, consells jurídics consultius, etc. I després d´un parèntesi regressa, com aquell marit que ix a comprar tabac i torna després de set anys, amenaçant mitja Espanya d´aplicar el 155.

Rajoy ha posat la directa en recentralitzar l´Estat, i, com passa amb els 'snacks', no pararà fins acabar-se el paquet, és a dir, fins buidar de competències les autonomies. Compta amb el fervor de C´s i el silenci de dirigents autonòmics que s´hi han resignat com els novençans medievals, quan el senyor feudal exercia el dret de cuixa que li permetia tastar les donzelles que vivien als seus dominis. ¿Ho han entès, senyories de les Corts i similars? D´ara en avant, abans de legislar consulten al senyor Rajoy, prest a practicar el dret de cuixa finançant competències recuperades amb recursos recaptats a les autonomies, que a més de cornudes, pagaran el beure.