El PSOE ha esdevingut el nou criat del PP. Després del teatralitzat cop de timó de Pedro Sánchez en les darreres eleccions a la secretaria general, semblava que havia arraconat o, si més no, minvat el poder imperial dels Ibarra, Bono, González o Díaz. Però, res de res, fum d´encenalls si ens atenem als fets. De la consigna que apel·lava a aquell contradictori concepte de la "nació de nacions" o de l´il·lusori federalisme que defensava no fa gaire, ha passat a ser protagonista d´un centralisme carca i autoritari, tot convertint-se en el col·laborador necessaris per a tractar d´atacar i desmantellar els drets individuals i col·lectius més bàsics dels catalans i de les catalanes. Amb aquesta miserable actuació, el fals partit d´esquerres està traient les castanyes del foc a una dreta neofranquista que ha sigut capaç de reprimir de manera brutal milers i milers de persones que només pretenien exercir el seu dret a decidir i que ha empresonat Jordi Sánchez i Jordi Cuixart -fet denunciat per Amnistia Internacional-, cosa que no ha evitat que estiguen actuant com a còmplices fastigosos dels polítics més corruptes d´Europa.

El PSOE ha esdevingut el partit més fariseu de la història espanyola recent. En pocs mesos, Pedro Sánchez ha sigut capaç d´ensorrar la poca credibilitat que va atresorar després del seu nomenament. Primer va dir allò de "no és no", eslògan que li va servir per a poder guanyar el suport de la majoria del seu partit, per a passar al "no és sí" al PP i protagonitzar la baixada de pantalons més espectacular dels últims temps. I això fou el principi d´una terrorífica gran amistat entre dos partits que pretenen marcar unes diferències gairebé impossibles d´escenificar i que ha culminat en el darrer acord per a l´aplicació de l´article 155 de la constitució. Fins i tot, se n´ha convertit en el portaveu més avantatjat, quan fa un parell de mesos negava taxativament qualsevol possibilitat de participar en aquest despropòsit. I li ha entrat la pressa per a ser més espanyolista que ningú perquè la marca blanca aznarista del PP, Ciudadanos, està adoptant una posició molt més radical amb una passada per l´extrema dreta, amb la intenció d´acontentar els sectors més reaccionaris del sistema.

I així és, uns partits que representen una minoria de l´electorat català pretenen establir el seu estat de dretes (que no de dret) contra els seus adversaris polítics. Com que no han pogut guanyar mitjançant les urnes, ho intenten amb la por, les porres, la policia, el poder mediàtic i l´autèntic cop d´estat que significa la carta blanca del 155, amb l´empresonament de càrrecs democràticament elegits i la convocatòria d´eleccions, els resultats de les quals tornaran a rebutjar en cas, gairebé segur, de perdre-les. Però, han de saber que sempre tindran un greu problema davant que no podran superar: un independentisme transversal profundament arrelat i la determinació de la majoria del poble català per lluitar de manera pacífica per un futur republicà, que tard o prompte arribarà.