La setmana passada i en el marc d´uns sessions de formació, vaig tindre que explicar els motius pels que el feminisme era necessari per a canviar l´ordre androcèntric i jeràrquic que produïa tanta desigualtat entre dones i homes. No cal recordar la por que se li continua tenint al terme «feminisme». I és una por induïda pel propi patriarcat que, d´eixa manera, intenta frenar les legítimes aspiracions d´igualtat que les dones demandem. Al demonitzar el terme i dotar-lo d´un contingut interessadament dolent i teòricament perniciós, el patriarcat busca no sols deslegitimar-lo si no també fer el mateix amb totes les persones que obertament ens manifestem feministes.
El feminisme el que busca es la igualtat real de drets entre dones i homes. I dic real perquè la igualtat que actualment visquem continua sent formal. Es cert que hi ha lleis que consagren el principi d´igualtat. Fins i tot tenim una llei orgànica d´igualtat efectiva entre homes i dones que va modificar moltes altres lleis per adaptar-les a eixe principi de representació més o menys igualitari.
No vaig a negar que tot això és cert. Però es igualment cert que entre les persones aturades per fer-se càrrec de la seua descendència, el 82% són dones. O que la bretxa salarial entre dones i homes és d´un 22% llarg per fer el mateix treball a favor dels homes. O que només el 7,4% dels homes ocupats han deixat de treballa després del naiximent de les seues criatures front al 8,7% de les dones. O que la pensió mitjana de les dones pensionistes es un 38,59% més baixa que la dels homes pensionistes. I estos són només alguns exemples. En hi ha a tots els àmbits socials. Ho podem veure a la política, a l´esport, a la cultura a les estructures socials i a les direcció de les institucions i organitzacions. El món continua estant en mans dels homes tot i que la participació de les dones va en augment i no és pot frenar.
Però quan fas l´anàlisi del món cal portar unes ulleres que ens permeten veure´l con és en realitat i o sols com ens el vol mostrar el patriarcat. I eixes ulleres han de ser progressistes però també progressivament feministes i que, amb la seua mirada, ho puguen abastar i qüestionar tot. Si ja veiem que al món la igualtat real no existeix i que eixa és l´aspiració d´aquella gent que ens auto-definim feministes, comprovarem com encara queda molta feina per fer.
Si la igualtat passa per un millor repartiment dels recursos i per una major justícia social que implique un major grau d´equitat entre dones i homes, sembla que només els representants més rancis del patriarcat no es volen ficar eixes ulleres progressives i, també progressistes. I això és just envers la resta de la societat i, sobretot amb més del 52% de la població mundial que som les dones i les xiquetes? Des del meu punt de vista òbviament no. I és precisament per això pel què considere que és necessari el feminisme per a canviar eixe ordre injust i d´abús continuat d´una part de la població envers l´altra. O, el que és el mateix, un ordre que ens oprimeix a les dones que, recordem-ho, som el 52% de la població mundial. Així que cal començar a que totes aquelles persones a qui no els agrada este món comencen a ficar-se eixes ulleres progressistes i progressives. Del contrari i per silenci o per omissió seran còmplices d´eixa falta d´igualtat real entre dones i homes. O el que és el mateix, seran còmplices d´un sistema opressor i assassí.
