El Senat, Cambra Alta, apareix creat per primera vegada en 1834, sancionat per la regent María Cristina en la minoria d´Isabel II, com a cambra que aglutinava els Grans d´Espanya i els Estaments eclesiàstics, a més d´«españoles elevados en dignidad», «propietarios territoriales», i els qui «cultivando las ciencias o las letras disfruten de una renta de 60.000 reales anuales». En octubre de 1931 va ser suprimit (Primo de Rivera també l´havia deixat sense funcionament). La Constitució espanyola del 1978 el restableix.
Hui a dia, el Senat, Cambra dita de representació territorial, s´organitza en grups partidistes, no territorials, per la qual cosa ella mateixa es desdiu de la seua definició i funcionalitat. A més a més, el Tribunal Constitucional ha sentenciat que el Senat no pot aprovar ni refusar lleis, solament presentar esmenes que el Congrés finalment acceptarà o no. És a dir, està degradat a una simple Comissió subalterna del Congrés. Només posseeix una potestat exclusiva: l´aplicació de l´article 155 de la Constitució.
Es conforma per elecció directa, quatre senadors per província, als qui s´afegeix un senador per Parlament Autonòmic més un senador per cada milió d´habitants de la Comunitat Autònoma. Resultat al País Valencià, 18 senadors (4x3 prov=12, més 6 senadors designats). Resultat de Castella/Lleó, 39 senadors (4x9 prov =36, més 3 senadors designats). Població del País Valencià, 4.900.000; població de Castella/Lleó, 2.400.000. Amb la meitat de la població que el País Valencià, Castella/Lleó més que dobla el número de senadors (39) respecte del País Valencià (18). És això representatiu? És el Senat creïble?
