Potser el títol du a engany a algun lector o lectora així que començaré per aclarir-lo. No és la meua intenció sumar-me a eixa corrent històrica de la dreta valenciana que vol confondre la valencianitat amb l´odi a un altre poble. Deteste la xenofòbia vinga d´on vinga. Però sobretot, pense que els valencians ens hem d´afirmar en allò que som de forma positiva i en termes propis, sense necessitat de buscar enfrontaments amb altres pobles, ja siguen estos andalusos, castellans o catalans.
Per això vull utilitzar estes línies per a denunciar com el Partit Popular valencià (i els seu apèndix de Ciudadanos) volen anul·lar-nos com a poble quan intenten que tot el debat polític valencià quede reduït al que està succeint a Catalunya. Els valencians i valencianes tenim prou entitat com a societat com per a que el PP i Ciudadanos intenten invisibilitzar tot el que està passant i tot el que s´està fent a la nostra terra.
Jo entenc que altres partits es troben estos dies en campanya electoral. El 21 de desembre se celebren eleccions al Parlament de Catalunya i quasi tots els partits amb representació a Les Corts intenten donar suport als seus companys del nord. Dic quasi tots perquè en Compromís som l´única formació en la qual no es dóna eixa circumstància. Nosaltres som una opció netament valenciana, només ens presentem a les circumscripcions valencianes, i per tant, només ens poden votar els valencians.
Però el que no puc compartir és que la dreta valenciana vulga utilitzar la situació a Catalunya per a amagar els problemes, les preocupacions i les aspiracions dels valencians i valencianes. Diuen que allò del que no es parla no existeix. Potser per això els dirigents de la dreta no volen parlar de com els valencians i valencianes eixirem al carrer el 18 de novembre per a exigir un finançament just. Una manifestació que comptarà amb el suport de sindicats, empresaris, ajuntaments i associacions molt diverses de la societat civil. Malauradament, el PP de Bonig no ha volgut sumar-se perquè, diuen, «la pancarta no soluciona els problemes». Són els mateixos que no dubten en posar-se darrere de la pancarta a Barcelona.
No volen parlar de com el govern valencià està esforçant-se per a recuperar el prestigi de la nostra terra i, sobretot, per a recuperar els diners que ens van furtar. Evidentment, no volen parlar dels nombrosos escàndols de corrupció protagonitzats per les mangarrufes del Partit Popular que encara es jutgen als tribunals valencians. Pensen que traient banderes gegants podran amagar la seua corrupció, però no hi ha prou tela al món per a aconseguir-ho.
Tampoc volen parlar de les bones notícies que per fi ens arriben. No volen parlar del pla que s´ha posat en marxa per acabar amb els barracons. No volen parlar de com continuem creant ocupació mentre a la resta de l´Estat es destrueix. No volen parlar de com es paga la dependència ni de com es redueixen les taxes universitàries. Tampoc de com s´ha acabat amb el copagament ni de la necessària Renda Valenciana d´Inclusió que es posarà en marxa per a continuar reduint la pobresa.
En definitiva, des de la dreta només volen parlar dels catalans perquè no tenen cap projecte a oferir als valencians i valencianes. O, potser, perquè el projecte que amaguen darrere de tanta exacerbació nacionalista és el mateix de sempre: corrupció, desigualtat i retallades.
És evident que el que està passant a Espanya estos dies ens ha de preocupar. A mi em preocupa com a valencià i -sobretot- com a demòcrata. Em preocupa especialment la incapacitat del govern de Rajoy de gestionar un conflicte polític amb política, amb diàleg, i amb democràcia; i el patiment que això està generant.
Però també em preocupa que els valencians i valencianes paguem el preu de la invisibilitat en un moment tan important de la nostra història. Sra. Bonig, no ens fareu invisibles.
