Theodor Roosvelt, considerat un dels millors presidents de la història dels EUA, va prioritzar l´orientació de la seua acció de govern, de principis del segle XX, cap a una política progressista i social de la democràcia americana. Roosvelt, a una de les seues frases més afamades i icona del seu caràcter, assegurava que una gran democràcia havia de progressar o deixaria de ser gran o democràcia. Més de 100 anys després, si alguna cosa hem de tindre clara respecte a la governança i als sistemes públics, ha de ser que el progrés de les societats democràtiques passa pel progrés de la qualitat de vida dels individus que formen part d´aquestes.

El progrés ha d´unir avanç econòmic i avanç social al mateix temps. L´un sense l´altre no té cap sentit. Així doncs, resulta cada vegada més evident que un model de desenvolupament humà basat únicament en el progrés econòmic és incomplet. Seguint la lògica que ens marcava Roosvelt, una societat que no aconsegueix atendre les necessitats humanes bàsiques, equipar els ciutadans per millorar la seua qualitat de vida, protegir el medi ambient i brindar oportunitats a la seua ciutadania no pot ser considerada democràtica.

I aquest és el camí pel que ha optat el Govern del Botànic al País Valencià. El canvi polític que es va encetar en maig de 2015, no tan sols a la Generalitat Valenciana sinó també a molts municipis d´arreu del territori, va tindre com a objectiu darrer la valentia per a desenvolupar el desenvolupament inclusiu, on la política econòmica vaja de la mà de la social.

Per a continuar amb força i desenvolupar polítiques socials és necessari reequilibrar el finançament que patim els valencians i valencianes per part de l´Estat espanyol. Els municipis som una administració infrafinanciada així que els pobles valencians estem doblements infrafinançats, per la falta de recursos que ens arriben als ajuntaments des del govern d´Espanya i per la falta de finaçament que arriba a la Generalitat Valenciana. Les administracions locals sóm la primera porta que toquen les persones, som les primeres en atendre les necessitats de la ciutadania, d´establir vincles emocionals i resoldre problemes reals de la gent, per això es qüestió primordial tindre els recursos suficients per atendre eixes necessitats.

De fet, com s´està demostrant als ajuntaments de progrés valencianista, sabem fer, crear i innovar malgrat la multitud d´obstacles que se´ns imposen amb lleis restrictives del govern espanyol com la LRSAL que minven la nostra capacitat pressupostària i competencial, aplicant el sostre de despesa que ens impedeix realitzar les inversions necessàries en els nostres pobles i ciutats, sense poder incrementar les nostres plantilles, quan cada vegada prestem més serveis, etc.

El camí del progrés, que és l´unic que hem de prendre les societats democràtiques per a continuar sent-ho, no pot passar per un altre lloc que no siga el de tindre un tracte just, un finançament just per part de l´Estat. Així doncs, tal i com va entendre Roosvelt, les societats democràtiques tan sols poder ser així en la mesura de la qual permeten viure millor als seus components, de tractar-los amb justícia i igualtat. mujeres simplemente porque «se puede».

*Vicesecretaria de la FVMP i alcaldessa de Godella