N´hi ha quatre emocions bàsiques que afecten al pensament racional -o operen en la seua absència-. Des de Harlow, a Darwin, passant pel treball de Paul Ekman -entre d´altres investigadors-, el desenrotllament psicofisiològic humà ha estat mirat, sense descans, per la neurociència i la psicologia des del segle dèneu. Primerament, se´n consideraren sis principals: tristesa, felicitat, ira, por, sorpresa i fàstic; però des de fa tres anys, s´ha establert que l´emotivitat resulta en dos més dos, i que la parella en discòrdia formada pel shock i la repugnància s´inclouen en l´espant i l´enuig, respectivament. Tristor, alegria, fúria, temor. Quatre raons que poden ser quatre punts cardinals o quatre genets de l´Apocalipsi. Poden ser també tant el camp d´estudi més fructífer per a la humanitat com un terreny abonat per l´interés de quatre gats.
Anem bambant entre icones que -considerem- representen el que sentim. Quanta energia transformada en informació que molts aprofitaran i altres tants ni es plantegen. Costa mantindre la indiferència quan estan parlant-te d´una manada de salvatges, o del pitjor trauma patit en l´Horta Sud a l´últim quart de l´actual centenari, amb Alcàsser. Quan davant d´un conflicte d´Estat tothom es lleva les puces de damunt o quan Iñaki Gabilondo dóna la «notícia que no es notícia» de que ha sonat l´alarma més gran llençada mai per la revista BioScience: una situació degradant dramàtica al planeta, segons han conclòs 18.000 científics de 184 països distints. Brollen les impressions, i podem parar-nos a entendre-les, assimilar-les. És principal conèixer-les per a que ens servisquen de motor, abans de que ens consumim tant en elles que confonem productes, efectes i guanys com úniques guies imprescindibles dels valors. Quasi tots punxem roda en el mateix punt.
Tanmateix, paga la pena regalar-se els quatre minuts que dura Lo ves d´Alejandro Sanz -cançó mítica que aconseguí tocar-nos el cor, dedicada a Silvia Abascal sobre l´escenari de Los40 Music Awards divendres passat-. O els quatre d´un vídeo que roda per internet del motivador Victor Küppers. «Lo más importante en la vida, es que lo más importante sea lo más importante». El primordial cobra sentit quan anem a espai. Ve de categoria per agafar carrereta. Com diu Sanz, quan més soroll, més música cal afegir. Sensacions de compra-venda, violència gratuïta... la vida pot parèixer maratoniana, però no estem perduts del tot. Diumenge vinent, 30.000 runners correran cap als reptes en lloc de fugir d´ells-, inspirant-nos. València s´omplirà d´ànims, al quilòmetre 40 estarem Los40 Valencia fent costat. El risc sempre està, això és estar viu. El premi a l´esforç és la intenció, la perseverança, la superació.
