M'agrada somriure. Ja sé que no s'estila, i que té més prestigi el rictus tort, la mostra física de l'enuig, la displicència o directament la irritació o la còlera, però estic en una edat en què em replantege allò que la societat espera de mi.
Quan de menuda em feien resar el rosari m´avorria mortalment, només desitjava que arribara la lletania perquè indicava que ja estàvem a punt d'acabar i perquè començava tot un seguit de paraules que m´atreien poderosament —inclòs el meu nom: 'mare immaculada'— un parell d´elles m´han fet pensar sempre: «mare amable» i «mare admirable». Les paraules formades amb el sufix -ble indiquen que són alguna cosa digna de ser + el participi del verb; així, ´admirable´ és ´digna de ser admirada´ i ´amable´, ´digna de ser amada´. És ben curiós com algunes paraules perden l´orige i van adquirint matisos que les desvirtuen. Tot allò associat a la bondat, a l´amor adopta valors de cortesia i fins i tot d´ingenuïtat. Quantes vegades no hem lligat la bondat a la innocència o a la indulgència.
Per contra, la tristesa, la severitat i el desencant tenen molta predicació entre els intel·lectuals; igual que la competitivitat o l´ètica tenen poca discussió en el món dels negocis, per molta o per poca. I no hi estic gens d´acord.
L´Alcúdia programa any rere any el Congrés d´Educació Josep Lluís Bausset, allí vaig escoltar Ángel Gabilondo parlar-nos de la bondat com a sinònim de saviesa, com es desprén de la lectura d´El Banquet de Plató; també Howard Gardner, neurocientífic i autor de la teoria de les intel·ligències múltiples ens recorda que per a ser un científic excel·lent s´ha de ser bona persona perquè per a adquirir la grandesa t´has de comprometre amb la societat, amb objectius que van més enllà de les teues necessitats.
La bondat implica pensar en l´altra persona i atorgar-li crèdit, pensar en el bé comú ens ha permés organitzar-nos en societats i passar de l´individu a la comunitat. Quan el meu fill ens preguntà, de menut, si ens consideràvem feliços i per què son pare li respongué que la felicitat era fer el bé sense plantejar-se ni tan sols si mai ningú t´ho reconeixeria. Aquell dia vaig pensar que no podia voler-lo més.
Pot ser ha arribat l´hora de començar a fer cas a les nostres mares i fer bondat cada dia.
