La majoria dels professors d´Universitat recentment jubilats -per exemple, en llibres apassionants: Fernando Savater, Jordi Llovet, o Joan Francesc Mira-, denuncien la molt negativa evolució imposada a les Universitats en les darreres dècades. No silencien el bandejament suïcida de les Humanitats: la Literatura, la Història, la Filosofia. I acaben reconeixent com a penosa la substitució de la idea d´«estudiant» per la de «client». I la confusió de la idea de «qualitat» per la de «rendibilitat», quan resulta que aquesta, pel que fa a la recerca, és impossible sense aquella.
La majoria dels entusiastes professors excel·lents recentment jubilats d´Ensenyament Mitjà i d´Ensenyament Primari, coincideixen a lamentar la rudesa de la defecció juvenil davant les matèries de cada dia -compartides en l´aula de manera apassionant o avorrida-, en un entorn on s´ha substituït l´«acció» per la «gestió», inundada per l´oceà tecnològic de la burocràcia -o burocràtic de la tecnologia.
La majoria dels professors i investigadors -o les personalitats cridades a aportar els seus atractius coneixements-, que estan treballant amb generosa efervescència pedagògica i vitalista, o bé dediquen milers d´hores estressants a l´educació i la recerca amb contractes econòmicament delictius, o sense opció ni horitzó per a progressar en la seua pròpia vida intel·lectual i acadèmica.
¿I la majoria dels joves professors? Si entenem per joves professors -imprescindibles renovadors de l´estàtica situació imperant-, aquells que aspiren o hagen accedit per oposició o amb contracte estable i seriós, a la Universitat, o a Ensenyament Mitjà, o a Ensenyament Primari, o a qualsevol ram o remot racó de l´educació i la recerca, no existeixen. Sí: no existeixen. Ja fa alguns anys que no existeixen.
Ah! Les darreres farolades i insults que sobre l´ensenyament escolten els professors -que necessiten, això sí, tant l´ajuda de l´estima i de la crítica-, són, per exemple, que es dediquen a l´adoctrinamiento. Ah! No se m´oblidava: escric aquest cant a l´estat d´ànim limitat, en un anomenat «dia Mundial de la Música». Ho faig escoltant un concert de violoncels a càrrec d´estudiants del Conservatori Mestre Tàrrega, en el hall d´una Facultat de Ciències Humanes i Socials. Amb poc públic. Potser la música...
