Crist Rei

Cal recordar que l´Església celebra la fe al llarg de l´any litúrgic, un any que els cristians no comencem l´1 de gener, com en el cas de l´any civil, sinó el primer diumenge d´Advent, que és el que segueix al diumenge de Crist Rei.

L´any litúrgic, que s´estructura al voltant de la Pasqua com a centre de la vida de l´Església, consta d´uns temps anomenats "forts" (Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua) i uns altres que anomenem de "feria". Així, durant el temps d´Advent ens preparem per al Nadal, de la mateixa manera que durant sis setmanes de Quaresma ens preparem per celebrar la Pasqua, que dura cinquanta dies i que acaba amb la solemnitat de Pentecostès. El temps que no és d´Advent i de Nadal i de Quaresma i de Pasqua, i que anomenem temps ordinari o de fèria, acaba hui en la solemnitat de Crist Rei, que sol ser l´últim o el penúltim diumenge de novembre.

Al llarg l´any litúrgic que ara acaba, la litúrgia ens ha presentat el Cicle A, que està centrat en l´Evangeli de Sant Mateu. De fet, cada any litúrgic (A, B i C) té per eix un dels tres evangelistes sinòptics, Mateu, Marc i Lluc, mentre que l´Evangeli de Sant Joan està reservat per a algunes celebracions especials. És precisament en l´Evangeli de hui, diumenge de Crist Rei, quan trobem el fragment del capítol 25 d´aquest evangelista sobre el judici final, on Jesús en la seua reialesa jutja el món.

A la primera lectura de la missa de hui, del profeta Ezequiel (Ez 34:11-12,15-17), aquest text que ens presenta Déu com a pastor d´Israel, ens remarca la sol·licitud del Senyor per les ovelles del seu ramat: "Jo mateix faré pasturar les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar". Per això el salm responsorial, el 22, destaca de nou, en consonància amb el text d´Ezequiel, Déu com a pastor del poble: "El Senyor és el meu pastor, no em falta res, em fa descansar en prats deliciosos...em guia per camins segurs".

Pel que fa a la segona lectura de l´Eucaristia (1C 15:20-26,28) Sant Pau ens presenta la resurrecció de Crist com a primícia de la nostra resurrecció, ja que és Jesús qui ressuscitant destrueix la mort.

Finalment l´Evangeli, en aquest cicle A (Mt 25:31-46), ens mostra el judici final en forma de paràbola, per fer-nos vore que el criteri del judici serà les bones obres, és a dir, la sol·licitud que haurem tingut per assistir i ajudar les persones que passen dificultats. L´Evangeli de hui ens ajuda a descobrir el Senyor en els qui passen fam i set, en els qui estan a la presó o malalts, en els despullats i en els forasters i en tots els qui sofreixen.

Ja l´oració col·lecta d´aquesta solemnitat, a l´inici de l´Eucaristia, ens fa descobrir el sentit d´aquesta festa de Crist Rei, que no té res a vore amb els regnes o reialeses del nostre món. Per això aquesta oració inicial fa menció de Jesucrist, rei de l´univers, gràcies al qual tota la creació és "alliberada de l´esclavatge".

La solemnitat de Crist Rei ens presenta Jesús de Natzaret com a Fill de l´home revestit de la reialesa per jutjar. Una reialesa que no prové d´una elecció popular, sinó que ve de la seua condició de Fill de Déu fet home. Així, aquesta solemnitat ens presenta la reialesa de Jesús com a jutge i Senyor en la seua dimensió pasqual, com destaca el prefaci d´aquesta solemnitat. Perquè és Crist qui ungit "sacerdot etern i Rei universal" i en oferir-se a l´ara de la creu, ha portat a terme el misteri de la redempció dels hòmens, obrint un "Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d´amor i de pau".

És Crist, rei de l´univers, qui ens reuneix cada diumenge en l´Eucaristia dominical per alimentar-nos amb la seua paraula i amb el seu cos i la seua sang, i així fer-nos testimonis de la veritat i del Regne de Déu. I és que com ha dit el teòleg Joseba Andoni Pagola, "l´autèntica religió es troba en la defensa dels més necessitats".