Mossén Joaquim Aierdi, beneficiat de al Seu i memorialista, al seu dietari reconta el cas de Felip Peris, «mercader francés i molt ric» que, de jove, era «un gavatxet molt boçal i barraquer de les barraques del Mercat». Aierdi ens explica, però, el seu canvi de fortuna: de ser un pobre malament vestit, passà a ser amo d'una botiga de tonyina. Encara que «quan es casà hagué d'amprar un matalaf i una tauleta i tres cadiretes».
Un dia, però, sense saber què feia, comprà, a Alacant, uns quants «barrils de tonyina» que, provinents de l'assalt de pirates a un vaixell, en realitat, dins, portaven només «una captea de tonyina a la una i altra part, i en lo cor del barril tot de doblons». Peris, quan ho descobrí, els va fer amagar: «dissimulà i per a no fer de repent la flamerada i no donar què dir ni què pensar, d'allí a poc temps deixà la tonyineria i prengué una botiga de salses». Més tard tingué altres tonyineries i, finalment, «es posà en sa casa tancada, de mercader, portant per la mar molta cosa de diferents mercaderies per son compte». Associat amb un cunyat que tenia a Alacant, continuà negociant amb mercaderies, fins que «es vingué a fer ric, de tal manera que passava de cent i cinquanta mil ducats de hasienda».
Aierdi, que el devia conéixer bé -un fill d'aquell arribà a ser canonge de la Seu, on, era beneficiat el dietarista-, no s'està de narrar, després, com es comprà una casa i un hort, una alqueria i una altra casa en el carrer de Saragossa; situà els seus fills i filles -tant a València com a Marsella, d'on devia ser originari, segurament- i, ja vidu, encara es tornà a casar i va tenir dos fills més.
Però Aierdi, un home del barroc que sabia com de variable era la fortuna, si havia explicat tot l'anteriorment nomenat, no era per mostrar-nos com va prosperar una família, sinó per referir-nos la fi d'aquella: el pare, Felip Peris, malalt i sense les seues plenes facultats, va ser obligat per un dels seus fills «lo casat»- a revocar-ne el testament i deixà en el carrer, en morir, la seua segona esposa i els fillets d'aquesta. I això es va fer amb engany i diu Aierdi que «tots li tingueren, al fill que féu això, a molt mal; i pitjor als notaris, justícia civil i testimonis». I acaba el seu relat mostrant misericòrida per «la pobra senyora i sos fillets» i desitjant que el fill de Peris «no tinga el càstig de nostre Senyor, tan merescut». La fortuna pròspera de Felip Peris, tansformada, a la fi, el 1679, en una desgràcia familiar: Sic transit gloria mundi.
