Durant els últims dies s´ha parlat molt de la contaminació atmosfèrica en la ciutat de València en una espècie de debat públic en els mitjans de comunicació, però sense parlar els uns amb els altres. L´Ajuntament de València va preferir assenyalar directament al fum de la crema de la palla com el principal motiu de l´augment de les partícules en l´aire sense contrastar res amb tots els agents implicats. Els arrossers hem escoltat un tant perplexos tot açò. És cert que s´ha cremat palla, però feia ja prou dies que no es cremava quan va eixir l´Ajuntament i creguem a més que s´ha fet una relació causa-efecte un tant precipitada.
No vull entrar en polèmiques ni desqualificacions, més bé al contrari, vaig a intentar explicar la situació actual en relació a un problema ja crònic i indesitjable per a tota la gent que vivim dels arrossars i prop d´ells. Intentaré ser més didàctic que polèmic, tot i que a la llarga ho seré perquè aquest assumpte ens engloba a tots i als arrossers mes que ningú.
Tradicionalment s´ha cremat la palla als camps, primer el rostoll que quedava allí després de la sega i posteriorment els cordons que deixaven les recol·lectores, era la manera lògica d´eliminar eixe excés de matèria orgànica, al mateix temps que eliminar llavors de males herbes i combatre els fongs perjudicials per a l´arròs. Al 2008 es va prohibir la crema degut a les molèsties que causava. Pocs anys després aparegué el problema de les aigües negres vora el llac i els seus greus efectes sobre el medi. La conselleria va tornar a autoritzar la crema a la vora del llac. Després, els arrossers van veure aparèixer noves malalties en l´arròs, per la falta d´oxigen en la terra degut a deixar la palla a terra durant varis anys. Al ser terres de marjal, i romandre inundades tant de temps, la matèria orgànica no mineralitza, simplement fermenta.
Retirar la palla es molt difícil, solament es pot fer en zones sense humitat i en anys secs. Necessitem diverses solucions i no hi ha cap que siga fàcil. Per força haurà de ser una mescla de totes. Sabem que la crema és la pitjor per aquells que no són llauradors, però tenim un greu problema i necessitem trencar la tendència d´acumulació de matèria orgànica en la terra després de tants anys sense cremar.
La Conselleria d´Agricultura i Medi Ambient ens ha permès la crema enguany, aixó sí, imposant-nos unes condicions molt restrictives, tant que a finals de novembre només s´havia cremat un 40% de la superfície arrossera. I esta superfície cremada representa la vora del llac i els vedats de caça, la resta -on solament existeixen els interessos del llauradors- roman a dia de hui sense cremar. El divendres 24, després de molts dies sense cremar, es cremaren els vedats de caça degut a les pressions d´estos col·lectius i per això el fum del cap de setmana. La resta continua esperant el seu torn.
Conselleria ens va dir que cremaríem i deixaríem la palla a cordó. En cas contrari tindrem un greu problema dins dels camps per a fer-ho desaparèixer. Enguany s´està embalant molta palla, no ha plogut pràcticament res, però fins i tot així només podem embalar en pocs camps degut a les trilles de les recol·lectores, la resta es tindrà que cremar. El llaurador veu amb preocupació el seu futur i no troba l´encaix de fer arròs dins d´un parc natural. Ens sentim orgullosos de ser els hereus dels homes que van modelar este indret i ens alegrem quan la gent gaudeix d´este paisatge patrimoni dels valencians i les valencianes, però crec que tots haurem de fer un esforç per a trobar l´harmonia al voltant de l´Albufera.
