Què fa el Consell de Puig i Oltra commemorant el mite del nacionalisme alemany?. Que no saben, que a través de la seua exaltació, compartixen el pols pel nacionalisme alemany, eixe que hui representa Alternativa per Alemanya (AfD) i, en el passat el Canceller Bismarck, el Kàiser Guillermo i i inclus Hitler?.

Eixe és el verdader motiu que porten ara a col·lació a Luter. La fe i la religió els importa un rave. Luter és el teòleg de la revolució, igual que el garant de les oligarquies senyorials i d'un feudalisme tardà, i no eu oblidem, perseguidor de les altres versions del cristianisme. Per no parlar del seu manifest antisemitisme, que comparteix amb el partit nazi.

Què fa el Consell valenciá ficant-se en ixe hort?.

La Reforma protestant és un dels processos que va influir, és cert, en el trànsit a la Modernitat a Europa, però també la que va propiciar segles de lluites de religió, que portaren milers de morts, i que no cessarien fins als Edictes de Tolerància segles més tard.

El qüestionament dels cercles d'autoritat i govern en el Continent desembocá en feroços combats entre grups civils i religiosos. La pretensió de buscar una nova via de legitimar el poder polític, de secularitzar-ho, obriria també per esta via el trànsit al poder absolut del Monarca i l'exaltació del nacionalisme, com he dit abans, que fa de Luter un pare preclar del nacionalisme alemany.

Per eixa raó principal em sorprén l'interés de celebrar la dita efemèride, quan han sigut incapaços, per exemple, d'executar l'acord de les Corts que demanava un homenatge per a Amat Granell i La Nou, la unitat de republicans que va encapçalar l'entrada dels aliats en la capital gala després de la II Guerra Mundial. O de commemorar altres fets de més transcendència i que sí que estan lligats amb la nostra història nacional, com l'arribada de Carles I a Espanya i l'arrancada d'una dinastia cridada a governar el món, precisament a partir de la contestació (Contrareforma)a Luter. O els sis segles de la reunificació del Papat, després del gran Cisma d´Occident i que va tindre com a protagonista a un il-lustre valencià.

L´Imperi espanyol era odiat pels seus enemics anglesos i germànics, basicament, pel seu caràcter catòlic. I això mateix pareix que pensen els desmemoriats membres del Consell que s´encaboten a exalçar un personatge que denota un profund sentiment antiespanyol que, pareix, els genera simpatia.

S´havien d´haver documentat més a l´hora d´atribuir a Luter «una diversitat religiosa i confesional», perque aixó de defendre la «llibertad religiosa i de consciència des d'una perspectiva laica» té retraca si tornem la vista a la seua política educativa mes recent.

Una diversitat religiosa que ara volen soterrar amb l'adoctrinament ideològic, catalanista i LGTB a les escoles. Una llibertat de consciència que neguen als pares, quan haurien de respectar les seues conviccions religioses, també pel conjunt de l'ensenyança pública. Una discriminació contumaç que castiga a l'educació concertada tan sols pel seu ideari.

En definitiva, una hipocresia de llibre i que mostra la manipulació d´un controvertit personatge com útil ariet contra un sentiment i una creença majoritària en la societat valenciana.