La RAE ha sucumbit a la pressió social, encara que diu que no, i amb un moviment tectònic no ha tingut més remei que anunciar alguns canvis; així doncs, sembla que les dones ja no serem literalment el sexe dèbil ni els homes el sexe fort..., ara la institució sosté que es tracta d'un ús despectiu el primer i irònic el segon, però no llevaran les expressions del diccionari perquè estan documentades. S'inicia lentament, acadèmicament, la retirada de l'estigma de debilitat per a elles i, alhora, ells, a poc a poc, es trauran un pes de damunt: ser sempre els més forts.
L'Academia, asincrònica i desfasada, camina amb el pas canviat dins d'un àmbit internacional i d'un Estat amb normativa i lleis sobre igualtat, amb diversos pactes recentment signats de manera unànime al Congrés, a les Corts, als ajuntaments..., per tal d'impulsar i implementar polítiques actives contra les violències masclistes i per la igualtat..., i, també, amb multitud de guies d'usos inclusius del llenguatge que tanta refracció provoquen als estaments acadèmics. Malgrat la controvèrsia que genera la qüestió lingüística, hem de començar a pensar que açò no és una moda, a pesar de molts i de moltes, i que aquest nou relat és, cada dia més, una demanda social, com ens suggereixen la sociolingüística i la lingüística aplicada.
D'aquest poder del llenguatge i de la paraula també en saben, i molt, la classe política, els mitjans de comunicació, la judicatura i l'Església. Saben que les lletres sumen i resten; que multipliquen i divideixen, i, sobretot, que conten i compten. Si llegim una sentència judicial, o un sermó del bisbe Cañizares, o una notícia, o un míting, o una definició d'un concepte..., no hi ha puntada sense fil, el poder comença a negociar-se dins dels textos on, com diu Mercedes Bengoechea, haurem de decidir com volem escriure'ls i ens proposa marcar una línia a seguir diferenciant entre referències sexuades i asexuades. Perpetuar o canviar rols que maten dependrà dels resultats de la transacció, dependrà, al capdavall, de nosaltres.
Canviar conceptes i desactivar rols és una tasca complicada i apegalosa que mai no s'acaba, perquè porta enganxada una larvada i antiga lluita de poder. Glòria Poyatos, presidenta de l'Associació de dones jutgesses d'Espanya, sosté que la vacuna contra aquesta malaltia de transmissió social és l'educació; l'estiu passat alertava que els plans educatius d'aquest país no es dissenyen amb perspectiva de gènere i no s'aplica ni es fa ús dels valors contra els estereotips a la majoria de centres educatius, incomplint l'article 24 de la llei estatal d'Igualtat.
Les institucions són lentes, la normativa legal no sempre s'acompleix i la normativa acadèmica tremendament androcèntrica. Estem immerses i immersos en un drama social, en una evidència quotidiana i constant que no necessita més proves ni més detectius privats, on sabem que l'eficàcia i la resolució política són els factors que més compten, que més sumen.
