Donald Trump ha parlat, i, com era d´esperar, poca cosa bona pot eixir de la seua boca. Vol traslladar l´ambaixada d´EUA a Jerusalem, una de les quatre ciutats santes de l´islam. Això significa trencar les resolucions de Nacions Unides, ratificades el 23 de desembre de 2016, sobre l´ocupació il·legal i il·legítima per part d´Israel en Jerusalem Est i la ciutat vella. Els palestins, com també és d´esperar, respondran a l´atac i ofensa. Donald Trump, però, sap que té més collons, és a dir, té més armes i bombes.
És la coneguda estratègia de provocar per, després, reprimir i esclafar si obrin la boca. Recordem tot un rosari de provocacions, l´última en la dècada del 2000, quan Ariel Sharon, el senyor de la guerra, el carnisser del Líban, visitava l´Esplanada de les Mesquites a Jerusalem, causant l´estupor de tot el món. Ariel Sharon era l´ariet d´una política macabrament dissenyada, que, sota el principi de la legítima defensa d´Israel, amagava l´intent d´un expansionisme cruel. Heus ací el dilema. Si els palestins, ferits en el seu orgull, s´alçaven, com així va ser (segona intifada), tindrien oportunitat els israelians d´aplicar la primera premissa, la legítima defensa, per aixafar els palestins, i aixafar-los bé, per fer progressar la segona premissa, l´expansionisme cruel (annexions, murs, colònies, carreteres...). Tot un poderós exèrcit armat fins a les dents fent guerra contra un poble i uns civils simplement desarrapats. El dolor, sembla, no importa. Ara, amb les paraules i promesa actual de Donald Trump, tornem a entrar en un nou capítol de la tragèdia planificada.
Palestina està, potser, en la base del contenciós entre el món àrabo-musulmà/Occident-EUA. Els estudiosos Sami Nayr o Chomsky posen el conflicte palestino-israelí en la base de l´estratègia imperialista nord-americana de desestabilitzar les zones proveïdores i d´eixida de petroli. El mateix Alan Greenspan, responsable de la Reserva Federal dels EUA sota el mandat de Bush, més tard en les seues memòries diria que els motius reals de la invasió i guerra de l´Iraq se centraven en el control de les reserves de petroli per evitar així que les potències europees o els països emergents, Xina o l´Índia, es beneficiaren o influenciaren sobre elles. Tot plegat... és l´exalçament de la força bruta i el seu imperi.
Davant de tot açò, Europa, si calla, si callem, potser en seríem coresponsables de tant de dolor.
