Tot i reconèixer l´esforç que s´està fent per part de l´Ajuntament de València per millorar la mobilitat urbana de la ciutat, tractant de pacificar el trànsit, trobem que en alguns casos aquest està resultant contraproduent i poc efectiu.

Un exemple és la modificació que es va realitzar el darrer mes d´agost de la coordinació semafòrica en l´eix Pérez Galdós-Giorgeta. Com hem pogut comprovar, actualment en hores punta aquesta via es col·lapsa i acaba sent més ràpid arribar a la zona nord de la ciutat, des de la sud, utilitzant carrers pròxims al centre com Guillem de Castro, contravenint així la política de reducció del trànsit al cor de València. Per tant, pensem que una millor solució per a vies principals com Pérez Galdós-Giorgeta seria establir una freqüència semafòrica adequada que podria permetre, sense superar en cap cas els límits de velocitat, una conducció més eficient, còmoda i continuada amb menys parades -les quals augmenten per força la contaminació-, que es complementaria amb controls de velocitat per a garantir que aquesta es respecta.

De fet, la congestió en el trànsit que ve patint la nostra ciutat últimament, és un símptoma de què són necessàries més alternatives, més eficiència i subvencions de l´estat per al transport públic i més aparcaments dissuasius a preus mòdics que fins ara, com s´ha posat en pràctica a Saragossa o a Torí (Itàlia). En aquells casos, la pacificació d´una superfície important dels seus centres històrics s´ha aconseguit, per una part, gràcies a una forta alternativa de línies públiques de tramvia i autobusos, amb molta freqüència de pas, que els envolten i els travessen en certs punts i, per l´altra, amb pàrquings dissuasius.

A més a més, a València el canvi de paradigma en la mobilitat s´ha de realitzar també a través d´iniciatives de conscienciació de gran impacte com s´ha fet a Barcelona. A aquella ciutat en els darrers mesos s´ha dut a terme una interessant campanya per part l´Ajuntament anomenada «Barcelona, Ciutat de vianants» que ha tingut una especial repercussió a través de la ràdio i la televisió. Aquesta fa un reforç en positiu als vianants, conductors i ciclistes agraint-los el fet de respectar les normes de trànsit, per tenir paciència, per actuar de manera responsable, per posar per damunt de tot la vida dels éssers humans, contribuint així a una ciutat amable per passejar, per anar en bici o conduir amb tranquil·litat.

Esperem que València realitze també una campanya d'aquest tipus per a que aquestes decisions no semblen imposicions a les persones, fent-les sentir culpables de circular per la ciutat, especialment als usuaris de vehicles de motor. Per això, trobem que una actitud més positiva i en la qual es transmeta per què és tan important pacificar el trànsit de València, contribuiria a fer que tots aquests canvis foren més efectius i apreciats.