L´economia valenciana, després de tres anys de creixement del PIB per damunt de la mitjana espanyola, va finalitzar l´any 2016 amb una renda per càpita 11,2 punt per baix de la mitjana. Les previsions de Funcas (fundació de les antigues caixes d´estalvi), mantenen el creixement del PIB valencià per damunt de la mitjana, amb la qual cosa la renda per càpita arribarà al 89,3% de la mitjana en finalitzar l´any 2018, encara quasi 11 punts per baix. Cinc anys de creixement continuat per a apropar-se sols 1,8 punts a la mitjana espanyola.

A la presentació de les previsions, el director de Funcas va assenyalar tres dèficits estructurals de capital a l´economia valenciana: infrastructures, innovació i formació. Un nou repte que afrontar, el canvi climàtic i la sequera; i una limitació, un motor públic sense recursos. Ens falta capital i la iniciativa pública no destina els recursos necessaris per a la seua dotació.

L´infrafinançament que patim els valencians i la discriminació a les inversions territorialitzades de l´administració central son l´origen dels dèficits de l´economia valenciana.

La Generalitat Valenciana destina el 80% dels ingressos no financers a atendre els serveis públics fonamentals (sanitat, ensenyament i protecció social), mentre que la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú sols ho fan en el 73,9%. Malgrat ixe esforç financer, durant el període 2009-2015 (model de finançament pendent de revisió), el nivell de despesa en ixos serveis públics fonamentals fou un 4 % inferior a la mitjana i un 27% menys que les comunitats forals. En euros per habitant 2.302 front als 3.000.

Resulta evident que si el major esforç financer es realitza per atendre els serveis públics fonamentals, poca capacitat quedarà per a la resta de funcions.

La Generalitat Valenciana té competències respecte dels dèficits estructurals de capital que patim: urbanisme i habitatge, carreteres autonòmiques, gestió de l´ocupació i formació, innovació, planificació de l´activitat econòmica, etc.. Doncs bé a estes finalitats ha dedicat de mitjana durant els anys 2009-2015, sols 475 euros per habitant, front als 728 euros de la mitjana de les comunitats autònomes, és a dir un 34,8 % menys.

Cal advertir que com l´administració espanyola descentralitza competències de despesa però manté el control dels ingressos, depenem de les transferències finalistes que realitza cada any. I així trobem que per a la resta de funcions la Generalitat Valenciana ha rebut 60 euros per habitant durant els anys 2009-2015, mentre que la mitjana de les comunitats autònomes han rebut 91 euros per habitant, és a dir un 34,1% menys.

Per a eixir de pobres, les valencianes i valencians necessitem més capital públic. El sistema de finançament i el model territorial no ens ajuden gens ni mica. És necessari i urgent la seua revisió en profunditat.