Tirso de Molina, Sol, Gran Vía, Tribunal... ¿Dónde queda tu oficina para irte a buscar?, cantava fa molts anys Sabina, des de dins de l´ànima o des de la parada del metro. Els viatges interiors són difícils de detectar, transcorren per llocs ben diferents, amb unes tarifes molt arbitràries que depenen del dia i no tenen sempre la mateixa freqüència. A l´exterior de la parada, veus en la façana de l´Ajuntament de Madrid un cartell de grans dimensions, empolsegat, hospitalari i de color blau contaminat, on posa Refugees Welcome. Hi ha qui el vol llevar, adduint que aquesta amenaça penjant del balcó impedeix fer bones fotos.
Manuela Carmena, ara alcaldessa, sap que qui vullga veure la Cibeles o anar a l´Ajuntament no tindrà més remei que pagar un peatge alt, el de la mala consciència, i, amb l´impacte visual, vianants i turistes s´engolirem una de les misèries contemporànies més consentides i més vergonyoses d´un país com el nostre que con la lengua muy larga i la memòria molt curta ja no se´n recorda que açò dels refugees també passava ací fa quatre dies. Ara, mirem amb altres ulls aquelles persones que, com passava a casa nostra, també fugen del terror i moren amb ell. Hem canviat aquella perspectiva i, de pas, també hem devaluat el significat de les paraules que la definien.
Aquesta advocada laboralista, jutgessa emèrita, política, alcaldessa..., amb un currículum brillant i exemplificador per a una classe de llenguatge inclusiu, és una assídua i afortunada viatgera de metro. De casualitat pogué eixir a l´exterior, ella i la seua companya de viatge Cristina Almeida, i continuar la travessia més enllà del carrer d´Atocha número 55, molt a pesar del recent i abominable xat policial; totes dues transitaren amb serenor per un camp minat i, finalment, arribaren a una destinació que s´assemblava a la desitjada, però pagant, això sí, un preu desorbitat pel bitllet.
Segons Acnur estem davant de la xifra més alta de persones desplaçades després de la guerra de Iugoslàvia, la majoria vénen de Síria, l'Afganistan i Iraq i arriben, amb la incertesa jurídica i social, a un país desconegut on demanen asil. Mª Ángeles Plaza, psicòloga de la Comissió d´Ajuda al Refugiat, diu que el seu treball pretén que les persones refugiades recuperen els vincles amb la societat perquè, segons ella, es tracta de poder reconstruir lligams a nivell personal, perquè aquestes persones han patit la violència d´altres persones i açò resulta molt difícil d´entendre: Es complicado integrar el daño que otro ser humano les ha hecho. Els insults i les amenaces a Carmena ens fan retrocedir a una estació no molt llunyana, de fa 40 anys, amb un bitllet massa car, que no hauríem de tornar a comprar.
