Els memorialistes antics tenen la virtut, ara, de fer-nos veure què els impactava suficientment per anotar-ho als seus papers. Els incendis -que sempre han trasbalsat tothom- són un esdeveniment catastròfic que sol aparéixer -i, curiosament, no en recorde cap en els muntanyes o els boscos... Un dels que afectà edificis ens el reporta mossén Joaquim Aierdi, referit a un lloc que poques dècades després va passar a ser un despoblat, i, precisament, del dia de Nadal de 1677: «a la matinada, en lo lloch de Alcoser, Ribera del riu Chúquer, después de haver dit les matines de Nadal, la missa del gall y aver combregat y confesat moltes persones, y avent-se´n ya tots anat a ses cases, es tancà la igléssia. Y el sachristà es descuidà, deixant-se un siri en lo altar machor ensés, el qual, torsent-se, es pegà foch a les tovalles de l'altar, y de allí a l'altar, y de allí a la cuberta de la igléssia y a tota ella, de tal modo que sinse poder-o remediar es cremà tota».
Si aquella pèrdua material no era suficientment catastròfica per a una població menuda com devia ser aquella, la «gran desgràcia» -com intitula Aierdi la seua anotació-, fou que «la machor desdicha fonch que cremant-se el sagrari, es cremà y fongué el globo y es cremaren totes les formes consagrades. Y la forma gran que estava en lo viril es consumí y es féu sendra allí mateix». L'element espiritual, religiós, de l'incendi aprofita l'autor per donar-nos una interpretació ben del gust del barroc: El fet de cremar-se el cos de Crist sacramentat fou «desdicha que la deuen plorar tots los cathòlics, y esmenar ses vides, pués és cert és estat gran càstich de nostre Senyor —sia per sempre alabat en lo sel y en la terra—, y plegue a sa divina machestat no sia asò prinsipi de les desdiches que dihuen alguns pronòstichs que han de sucsehir fora de València y per tot son reyne».
En els anys de Carles II -el rei vivia pres d'un sortilegi maligne- i en plena decadència el poder les Àustries, aquell incident desafortunat en un lloc perdut, encara podia ser vist com un mal pronòstic aplicable a tothom: Aierdi no sabia -o no volia creure- que València ja comptava ben poc o gens en la universal monarquia hispànica. I les «desdiches» que esperava, potser anaven lligades a l'encara recent intent de fer-se amb el poder, que havia protagonitzat Joan Josep d'Àustria, germanastre de Carles II i de vint-i-vuit bastards més que va engendrar Felip III d'Aragó i IV de Castella.
