Amb l´arribada del nou any arriba també el tràmit parlamentari final d´un dels projectes cabdals de la present legislatura, la Llei de l´Horta. I ho és perquè la llei de protecció de l´Horta és una reivindicació llargament anhelada per la societat civil valenciana des d´aquella ja llunyana primera ILP de 2001. Amb la llei es ficaran en marxa els seus tres instruments fonamentals, el Pla d´Acció Territorial de l'Horta (PATH), el pla agrari i l´ens gestor. El PATH es troba en el segon procés de participació pública i és, a grans trets, el mateix que va elaborar l´administració del PP. Hi ha consens polític en reconèixer la vàlua tècnica d´aquell document.

Des del punt de vista dels llauradors professionals, el PATH ha millorat en eliminar el costosíssim tràmit de la DIC (Declaració d'Interès Comunitari) a l´hora de construir instal·lacions agràries, com els llavadors i sequers de xufes. També permet les reestructuracions parcel·làries i el canvi de sistema de reg, per a fer més eficients i rendibles les explotacions en l´ampla zona citrícola de l´interior de les comarques de l'Horta. Al mateix temps permet noves construccions auxiliars agràries, així com hivernacles de fins a 5 metres d´alçada. I finalment, ofereix seguretat jurídica a l´emprenedor agrari per a invertir en la seua explotació sense por a futures requalificacions. En definitiva, és un document d'àmbit supramunicipal què regularà l´activitat urbanística de l´Horta i què tracta de rebaixar les traves burocràtiques per tal d´afavorir l´activitat agrària. Qualsevol dels casos anteriors, amb les normatives actuals, originen enormes maldecaps per a la gent que es vol dedicar a la terra.

Resulta més que evident què protegir l´Horta implica fer viable l´agricultura a l´Horta. Açò s´ha de traduir en facilitar la gestió, infraestructures i servicis que fiquen en valor la singularitat de la nostra agricultura periurbana i permeten la seua promoció i conservació. No pot haver Horta sense llauradors. Coincidesc en la crítica que es feia al PATH en l´anterior legislatura, d´ignorar l´activitat agrària, ja que únicament s´esmentava, i molt de passada, en el document III «d´objectius, estratègies i accions dinamitzadores». Això si, dins de l´estratègia «De millora de la competitivitat i la rendibilitat de les explotacions agràries» s´incidia en aspectes clau com la professionalització de les explotacions, l´adaptació a les necessitats del mercat, la incentivació de la recuperació de varietats locals, la visibilització dels productes de l´Horta, i la millora i implantació de canals de comercialització. Per tant, considerem el PATH com un bon punt de partida, però li manca clarament anar acompanyat d´un veritable pla agrari, que és el gran deure pendent per a l´actual Consell.

El pla agrari, que ens consta es troba en una fase de redacció preliminar i a punt per a iniciar el procés públic de participació preceptiu, haurà d´ocupar-se fonamentalment de tres qüestions. La primera seria la millora de les condicions de comercialització, que haurà d´implicar, entre altres coses, la creació d´una marca de qualitat per als productes de l´Horta. Comptem amb el molt bon precedent de les dues denominacions d´origen existents -xufa i arròs-, que han fet una bona tasca de promoció dels productes i han estabilitzat els preus amb un mínim garantit. La segona qüestió són les tan necessàries infraestructures i serveis que l´activitat econòmica en un espai agrari periurbà necessita: vigilància rural, recollida dels residus plàstics, subministraments d'insums com el fem, gasoil agrícola o els punts d´aigua per als tractaments fitosanitaris; o el manteniment i millora de camins o infraestructures de reg. I per últim, però no menys important, la gobernança que de l´espai agrari ha de fer l´ens gestor. Com a consell de consells locals agraris, l´ens gestor ha de comptar amb la participació dels llauradors, i totes aquelles entitats implicades en l´activitat agrària en l´Horta de València.

El gran problema per a la pervivència de l´Horta ha estat, massa vegades, la manca total i absoluta de política, planificació i gestió de l´espai agrari. Fins al moment actual, cap Consell s´ha ocupat d´estes consideracions, de manera que arrastrem un dèficit difícilment salvable, però no impossible. Hem vist com altres territoris -a Catalunya específicament- si que han fet els deures a temps i no tenen ni les taxes d´abandonament de terres ni la població agrària activa tan envellida com la nostra. Ara que finalment el govern sorgit del Botànic inicia els passos en la reversió d´una situació que ens estava portant a la desaparició de l´Horta, ens anem a oposar?