Les cigonyes fan niu a l´antena d´Alcatel-Maroc, cabdellen l´espectre radioelèctric fent-lo incubadora i, blanques com infermeres, ponen i crien. A la camaleònica plaça Jamaa el Fna, reproductora de negocis i pastissets multicolor, trobes la paradeta inesperada: la de les dentadures postisses. Sempre fa olor de moltes coses i te les empasses totes, les que t´agraden i les que no, com en els hospitals. Les magranes abunden, com la pobresa, la simpatia, l´hospitalitat i l´honradesa de les marroquines i dels marroquins. Els semàfors, temeraris i escassos, com els burca. Si viatges a Marràqueix, el nostre Instituto Nacional de la Seguridad Social et recomana fer ús de la sanitat privada, pagar i prescindir-hi de la pública.
El dret universal a la sanitat pública gratuïta i de qualitat va per barris, o per països, i allà està tan devaluat com els dirhams, on sobreviu qui més en té. Quan arriben, com poden, ací descobreixen que, almenys en un aspecte, les i els tractem com a persones, per això volen quedar-se. Ara, el Tribunal Constitucional diu que no, entre d´altres, a la llei de sanitat valenciana, i considera, al nostre parer, que ja està bé de tant de mirament amb les persones immigrants sin papeles. A més, l´alt tribunal dóna suport a la privatització de sis hospitals que s´intentà fer a Madrid i desestima quasi per complet el recurs presentat pel Partido Socialista de Madrid contra el major procés privatitzador de la sanitat pública espanyola.
El sector sensible per excel·lència amb la pobresa en el món no es pronuncia. El papa, al sermó sobre Pobres i Església, el passat 19 de novembre, no feu cap referència a la ignomínia de bata blanca i quiròfans saturats de sutura i factura. Les seues paràboles tenien un perfil més generalista i afirmava, això sí, que «les estratègies sanitàries van orientades al bé comú i han de ser econòmiques i èticament sostenibles». No sabem si, ara, el prelat farà cap esment explícit sobre la retirada de la cobertura sanitària a les persones sense documentació. Ací, el nostre purpurat tampoc no entra en detall... ¿estarà cavil·lant si aquesta invasió de refugiats i immigrants «es del todo trigo limpio?».
La sanitat pública espanyola, referent mundial en transplantaments d´òrgans i model per a molts països, ha sigut, amb el taulell, un dels negocis més desitjats de l´anterior govern que, sense escrúpols, prescrigué una de les receptes més suculentes de la seua vida. Carmen Montón, titular de l´actual Conselleria de Sanitat, comença, a partir de la primavera d´enguany, a revertir la primera concessió d´aquesta desfeta, convençuda, afortunadament, que totes les persones, les d´ací i les d´allà, tenim el mateix dret a la vida digna, a la salut i a l´alegria.
