11 de enero de 2018
11.01.2018

L'estratègia conservadora de la perversitat

11.01.2018 | 04:15
L'estratègia conservadora de la perversitat

Als conservadors (no confondre amb esquerra i dreta política) se´ls adjectiva així perquè són poc inclinats als canvis. Són fidels (millor, creadors) de l´acudit de «val més dolent conegut que bé per conèixer».

Per altra banda, a l´Estat espanyol és costum o tradició manifestar públicament en determinades dates la fe religiosa. Així, per exemple, són famoses les processons religioses que es celebren per tot arreu de Setmana Santa o de Passió, algunes declarades d´interès turístic internacional pel seu valor artístic, patrimonial i cultural (mancaria dir i turístic). En aquest mateix sentit, a Espanya en les festes majors dels pobles o ciutats, fonamentades en costums i tradicions laiques, es veu normal fer processons per homenatjar al patró o patrona. Aquesta circumstancia és conseqüència de l´apropiació secular que l´Església Catòlica ha fet d´aquestes convertint-les en festes patronals. Durant totes aquestes manifestacions públiques religioses es paralitza, en gran mesura, el desenvolupament normal de la ciutadania.

Per altra banda, en un Estat de dret, tal com es configura l´spanyol, el dret de reunió i manifestació està reconegut en la màxima norma legal (Constitució) així com desenvolupat mitjançant lleis (orgàniques). Així, l´article 21 de la CE reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes i sense autorització prèvia així com que, en els casos de reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions, s´estableix la prèvia comunicació a l´autoritat, que només podrà prohibir-les quan existeixen raons fundades de pertorbació de l´ordre públic, amb perill per persones o béns. Aquest dret fonamental públic subjectiu es desenvolupa mitjançant la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió.

Doncs bé, en l´article vuitè d´aquesta LO es diu clarament que «la celebració de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions hauran de ser comunicades per escrit a l´autoritat governativa corresponent pels organitzadors o promotors d´aquelles» dins d´un termini de temps i amb un contingut determinat. D´aquesta obligació de comunicació no queda ningú exclòs. Incloent als partits polítics que la mateixa CE els fa un reconeixement especial en posar de manifest que «són instrument fonamental per la participació política» (article 6). Per tant, d´acord amb la legislació vigent reguladora d´aquest dret fonamentalíssim, qualsevol reunió o manifestació que vaja a ocupar llocs públics deu ser comunicada a l´autoritat corresponent.

Però la realitat és altra. Segons la delegació de govern de la CV, l´Església Catòlica pot fer totes les seues celebracions públiques sense haver de donar compte a ningú, emparant-se en la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa. Si vostè llegeix aquesta llei, comprovarà que no figura aquesta excepcionalitat, tot el contrari, concretament diu «reunir-se o manifestar-se públicament amb finalitats religioses i associar-se per desenvolupar comunitàriament les seves activitats religioses de conformitat amb l´ordenament jurídic general» (art. 2. lletra d). Però és que si se manifestés en altre sentit seria inconstitucional, ja que aquest dret de llibertat religiosa entraria en contradicció amb el dret fonamental superior com és el dret de reunió.

I aquesta és la perversitat! Cóm els conservadors utilitzen la defensa de la llibertat, en aquest cas de la llibertat religiosa, per conculcar un concepte superior de llibertat. En altres paraules, com s´utilitza perversament el concepte de llibertat per retallar-la i mantenir els privilegis (en aquests cast, no complir amb la legislació vigent) d´una determinada confessió religiosa. Es retalla la llibertat de tots (inclòs dels que acudeixen aquestes manifestacions religioses, en tant el dret fonamental de la llibertat no es pot trossejar, sí regular) en benefici de la llibertat d´una confessió religiosa.

I açò és conseqüència de la feblesa d´una societat que no ha tingut la suficient capacitat política de trencar amb unes pràctiques consuetudinàries en les quals l´església catòlica gaudeix d´un poder (polític i econòmic) que li permet ser el lobby més important que existeix a l´Estat espanyol.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine