12 de enero de 2018
12.01.2018

La utilitat de l'inútil

12.01.2018 | 04:15
La utilitat de l'inútil

Un dels llibres espiritualment més profitosos que he pogut feliçment llegir enguany és El desert i altres palpitacions del nou segle, de l´escriptor Enric Balaguer. Acaba d´acabar l´any 2017 i sembla que és el moment de fer balanç d´aquells esdeveniments més significatius de l´any. Llegir és aprofundir en el coneixement de la vida per altres camins. És una activitat, per tant, essencial per al desenvolupament de les persones. Balaguer reflexiona sobre una sèrie de qüestions de vital importància sobre la societat consumista i mercantil, individualista i en contínua recerca de l´interés material, com és la societat del benestar actual. De vegades és necessari ampliar la mirada, la profunditat de camp, per a poder veure el bosc. I la veritat és que no hi ha perspectiva més fructífera i clara que aquella que possibilita la reflexió. Reflexionar és perdre el temps mercantil i utilitari, una entelèquia que no té cap valor econòmic, certament, tanmateix el pensament és una experiència de puresa única, com va escriure María Zambrano, o de creativitat i resistència a la vulgaritat de l´actualitat, segons Guilles Deleuze.

Asfixiats per l´actualitat política, per la implacable mediocritat de l´actualitat política i futbolística, que si Montoro menysprea una vegada més i intervé els comptes de la Comunitat Valenciana, que si els desficacis de Donald Trump, que si Rajoy i Puigdemont, l´independentisme i el constitucionalisme, que si les bogeries del líder norcoreà Kim Jong-un, que si Messi i Ronaldo, que si la roda de premsa d´Ángel María Villar, etcètera, etcètera... alçar la mirada ha de ser un exercici de plenitud humanística gairebé obligatori i força encoratjador en els temps que corren. Sobretot si tenim en compte el previsible i obsessiu circuit electrònic de la informació, com va escriure el traspassat i genial Jean Baudrillard, que no permet cap dissidència espiritual o humanística. Estem en la roda i continuem en la roda de la informació diària.

Balaguer planteja en el seu llibre una sèrie de qüestions que van molt més enllà de la pura actualitat perquè són el corrent de fons d´una societat que ha marginat completament les disciplines humanístiques –no tenen cap utilitat pública– i ha convertit en un vedell d´or el valor dels diners i la utilitat mercantil en qualsevol activitat humana. Caldria afegir també, òbviament, l´eròtica del poder, no cal dir-ho, i la temptació contínua de la corrupció en forma de Mefistòtil postmodern.

Entre la interessant bibliografia que exposa a la fi de cada capítol el professor de la Universitat d´Alacant, ve a compte esmentar el cridaner manifest de l´italià Nuccio Ordine. Ordine critica la supremacia del tenir sobre el saber, la dictadura del benefici i la possessió que domina qualsevol àmbit del saber i tots els nostres comportaments quotidians. Aparentar compta més que el ser: el que es mostra –un automòbil de luxe o un rellotge de marca, un càrrec prestigiós o una posició de poder– és molt més valuós que la cultura o el grau d´instrucció, escriu Ordine.
La crítica de l´italià no per sabuda és menys punyent i incisiva, sens dubte. La marginació de les disciplines humanístiques en els pressupostos públics i els ensenyaments escolars són un fet constrastat. Els estudiants fugen de les disciplines humanístiques com de la pesta perquè saben que la seua destinació és l´oficina del Servef: és la societat utilitarista i mercantil que hem creat. Ara bé, si llegim i reflexionem, ens adonarem com tots els savis que en el món han sigut: Sòcrates, Aristòtil, Dant, Petrarca, Montaigne, Thomas More, Kant i un llarg etcètera no han fet més que reivindicar la utilitat de l´inútil per arribar al més valuós desenvolupament humà. El que dura ho funden els poetes, va escriure el poeta alemany Hölderlin.

A fi de comptes, la poesia i la filosofia, la reflexió, no ens farà més rics, però és possible que si dediquem més temps a les produccions improductives des del punt de vista mercantil o de l´interés econòmic o de poder, es pot produir el miracle i arribem a convertir-nos en persones espiritualment més realitzades. I qui sap si arribar a este estadi, si més no alliberats de tantes pulsions basades únicament en l´interés, milloraria l´actualitat política i el cretí cercle viciós de la informació diària. Demostraríem que l´inútil és vertaderament útil.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine