El creuament entre el fenomen de la desaparició de l´estudi de la literatura -i la història, i la filosofia, etcètera- i les notícies delirants o apassionants que arriben des de la capital Brussel·les -la darrera, el manteniment dels «cors oberts» de la Unió Europea a la possibilitat de la marxa arrere de la barbaritat anomenada Brexit-, incita a parlar de rareses.
Donald Tusk, l´autoritat europea que ha indicat el camí a seguir als anglesos ultranacionalistes, és polonés: ahir, a casa escoltava les meues filles modular dos Preludis de Chopin. Davall de Polònia, queda Romania: estava tot just enviant una proposta de comunicació per a un Col·loqui Internacional de l´AILLC a Bucarest, que he titulat Himnes d´Europa, entre els quals, els nostres. I sense més, o siga, ometent els gravíssims problemes socials que per aquell Llevant d´Europa s´estenen, davall de Romania queda Bulgària.
La Unió Europea té ara mateix Bulgària, durant el semestre tot just començat, com a país de Presidència de torn. I mentre redactava la proposta de comunicació, he recordat l´amic poeta Manuel Garcia Grau com m´explicava en un Congrés anterior de la mateixa Associació Internacional, un acudit picant difós fa anys pel masclisme amb vel·leïtats de graciós: en un periòdic que no ve al cas, havia aparegut fa temps un anunci inserit en la pàgina dels eufemismes anomenada «pàgina de contactes», que deia més o menys, «Señora enseña el búlgaro, también a domicilio»; i un imbècil anònim telefonà, i ¡resultà que el búlgar era una llengua!
Al desconeixement d´aquella nació, jo solc respondre sempre recomanant la lectura de Sota el jou d´Ivan Vàsov, i sobretot, l´obra sencera del gran europeu Tzvetan Todorov, sense oblidar els gols de Stoitxkov. Tanmateix, sabent que la Unió Europea viu moments convulsos, he procurat informar-me sobre el nostre país president de torn. El President Rumen Radev és un general i pilot d´aviació de gran nivell, i per si de cas, amic del gran veí: Rússia. I el Primer Ministre: Boiko Borísov, que allí mana de fa anys, és conegut com a «Batman», i va ser bomber, karateka, i guarda successiu de les esquenes del darrer líder comunista del país, Todor Jívkov, i del Primer Ministre següent, el tsar o rei que no regnà Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha. Encara que la seua missió ara és només d´un semestre, si l´actiu Batman traspassa amb el seu caràcter les virtuts i els defectes d´aquells oficis al panorama continental...
