En les últimes setmanes ha pres expressió una realitat política i social que ha anat cobrant cos conforme el procés sobiranista a Catalunya avançava. És Tabarnia (partint del acrónim de les dues provincies catalanes: Tarragona i Barcelona) , que sona a un d´eixos països imaginaris amb què ens delecta el magnífic Umberto Eco en la seua última novel·la titulada Història de les terres i llocs. Però que, a diferència de tals espais imaginaris, sorgix del més cru pragmatisme polític, farts de les imposicions polítiques i els peatges del nacionalisme institucional.
L'èxit inesperat de la iniciativa liderada per l'organització Bcn is not Catalonia ha desconcertat a molts, inspirant la portada del rotatiu britànic The Times el mateix dia dels Reis Mags. Reflectix el símptoma de fartada que sentim molts espanyols (i no menys catalans) de la deriva separatista d´una part de la societat catalana. No en va el seu talismà i escut es ve representat per un Sant Jordi doblegant el dragó. Amb una iniciativa en xarxes s´ha aconseguit més que amb centenars de milions de publicitat institucional sufragant proclames com les de la república catalana del passat mes d´octubre, i regant amb generoses subvencions, pagades amb la butxaca de tots, a mitjans afectes la qüestió independentista, i no únicament des de Catalunya. I és que l´encabotament a renegar d´Espanya els pot eixir molt car als antipatriotes a l´haver germinat la llavor de la fartada dels què senzillament es veuen i se senten espanyols, i ja no s´avergonyixen d'això.
Eixa fartada, en clau humoristica, es la que inspira un dels últims èxits de taquilla del cine espanyol: Huit cognoms bascos, dirigida por Emilio Martínez-Lázaro, el qual temps més tard es va atrevir en altres huit cognoms, esta vegada catalans. I on no té deixalla la ficció d´una Catalunya convertida en república, per a acontentar els anhels d´una iaia indepe, inundant el poble d´esteladas, com han pretés vanament els promotors del moviment sobiranista amb Puigdemont i Forcadell al front per a aconseguir la seua anhelada desconnexió
I el mateix pot succeir, en breu, seguint l´estela d'eixa Catalunya indepe sense independència, en Navarra. On els territoris limítrofs amb La Rioja es poden sentir temptats a una operació en el mateix sentit, farts dels desitjos annexionistes de la veïna Euskadi. Un nou cantonalisme emergix a l´Espanya del segle XXI com a resposta al desafiament sobiranista.
