L´etimologia «origen o filiació d'una paraula» mostra com s´ha generat un mot i conta també la història de la llengua que el conté. Les relacions amb altres llengües, les relacions de poder, el contacte comercial i quines han sigut considerades les llengües de cultura. En una llengua romànica com la nostra, no ens pot sorprendre l´arrel llatina de gran part del nostre lèxic i en un territori on visqueren els àrabs des del tractat d´Oriola el 713 fins l´expulsió dels moriscos el 1609, és obvi l´origen àrab de molts vocables del lèxic comú i de la toponímia. Quan un país ha sigut potència en una ciència o en un art ha generat també lèxic especialitzat que podem resseguir quan fem consultes avançades en els diccionaris per llengua d´origen. No ens pot sorprendre trobar infinitat de gal·licismes en el lèxic de la gastronomia i en el de la dansa, italianismes en els vocabularis de la música i del teatre o anglicismes en el món d´Internet. Són les mostres del poder i de la submissió lingüística.
L´etimologia popular «relació espontània que establix un parlant entre dos paraules d'origen diferent, però que presenten una semblança formal» tot i no tindre cap rigor científic és molt més divertida i té a veure amb la necessitat de trobar patrons i explicacions lògiques a un ètim que s´ha tornat opac. És el cas de l´explicació de l´origen de ´Sueca´, d´ètim àrab inqüestionable ´suayqa´ «mercadet», com a relacionat amb la soca d´un arbre.
Hi ha moltes altres formes de generar paraules i una d´elles és convertir el nom propi de qui l´ha creat en un nou nom comú: són els epònims «s'aplica (el nom d'un personatge real o fictici) a un poble, ciutat o país, a tota una època o fins i tot a un moviment literari o artístic». En tenim de recents com ´boicot´, recordant l´acció conjunta del poble contra Charles Boycott; ´alzhèimer´, malaltia descrita pel neuròleg Alois Alzheimer o el ´test d'Apgar´, invenció de l´anestesiòloga Virginia Apgar i de clàssics com ´narcisista´ basat en el mite de Narcís enamorat per sempre del seu reflex en l´aigua, com relata Ovidi, en les Metamorfosis.
Estudiar l´origen dels noms és aprofundir en la història de la llengua i també dels parlants. Entendre millor perquè som com som. En temps confusos, recórrer als clàssics sempre és una bona idea: «Coneix-te a tu mateix», com s´anunciava l´entrada del temple d´Apol·lo a Delfos.
