Jürgen Shadeberg (Berlin, 1931) és un fotògraf de prestigi internacional, reconegut al món com a fotoperiodista, fonamentalment per un retrat icònic que va fer de Nelson Mandela durant el temps que passà empresonat abans de convertir-se en el president de Sudàfrica. De fa uns anys, Jürgen i Claudia Shadeberg resideixen a la Safor, a tocar de Gandia, més concretament a la vall de la Drova (Barx). Un paratge muntanyenc i residencial que la parella ha convertit en casa seua, i que ell, com ha anat fent al llarg de la seua vida allà on ha viscut, ha volgut fotografiar humanament, com queda a la vista en alguns dels seus darrers llibres, i de manera singular en el darrer, Barx-La Drova. Portrait of a Spanish Village, publicat a les acaballes de 2017.
Ha sigut durant l'elaboració d'aquest llibre que he tingut l'oportunitat no només de formar part de l'equip de treball que ha col·laborat en la seua creació, sinó també de conèixer-li millor l'obra anterior i de tractar-lo personalment. Una sort, o regal, la d'aquesta coneixença: la d'ell i la de Clàudia, la seua companya i també productora del llibre. Una parella que saben donar-se al lloc on estan vivint i adonar-se del valor natural del paisatge i del paisanatge que els envolta.
Si s'ha seguit la trajectòria fotogràfica de Jürgen Shadeberg al llarg de la seua obra editada en llibres, u hi troba el que una mirada -la del fotoperiodista Shadeberg- ha anat retratant sagaçment de la vida de la gent en cada lloc i en cada temps concrets. Així, no sols documenta la presència real de persones, sinó que en fa una composició fotogràfica; vull dir que transforma una imatge a penes si mirable en admirable, sense artifici, però amb ofici. Fotoperiodisme humanista, se'n podria dir. Això sorprén, o millor, captiva el pensament, quan u troba, com a mirador, que allò que als nostres ulls es fa invisible (de tant vist) és just el que atrapa l'atenció del fotògraf: la concreció fugaç de la vida humana en la seua humil quotidianitat.
Una sort que persones com Jürgen i Claudia Schadeberg hagen escollit per a viure aquesta vella vall de Barx-La Drova. Una sort, repetesc, perquè la saben apreciar en la seua senzillesa. Perquè així, a més, en preserven, en valoren i en celebren la seua particular manera de viure: el paisatge, la festa, la gent, els oficis artesans, una paella en comboi o en família...
