Estem patint un procés d'afebliment i liquidació dels valors democràtics al regne d'Espanya. La degradació dels drets socials, la corrupció sistemàtica i la negació de les llibertats individuals i col·lectives evidencien un cop més quin és el projecte autoritari, fosc i centralitzador de l'Estat espanyol. Un procés d'involució democràtica com a resposta al fracàs del projecte espanyol iniciat en la restauració borbònica, model espanyol que van vendre com un exemple de modernitat, democràcia i obertura al món i que des de fa uns anys dóna signes de decadència i obsolescència. Una crisi econòmica, política i territorial que ha detonat una emergència social que l'Estat és incapaç de resoldre amb polítiques progressistes, d'evolució democràtica i millora social.
La crisi econòmica és inherent al sistema capitalista i comporta una reestructuració de la relació entre sectors antagònics de la societat. Des dels diferents governs espanyols l'han tractada de resoldre amb mesures depredadores de caire neoliberal que han agreujat la desigualtat social, incrementant la diferència entre les rendes del capital obtingudes per una minoria privilegiada i les rendes del treball resultants del treball de la gran majoria de la població (s'han incrementat el nombre de milionaris en els anys de crisi). S'ha mercantilitzat el benestar social degradant els serveis públic i transvasant recursos de les classes populars a les grans empreses que es beneficien i especulen amb les necessitats de les persones. Han instrumentalitzat la por i el pànic detonat per la crisi econòmica com a mecanisme de coerció i submissió de la ciutadania per aplicar les mesures d'asfíxia social, retallant drets i esmicolant el sector públic. El «nosotros o el caos» ha estat el relat imperant.
La crisi de credibilitat i legitimitat política impregna gran part de la societat. Actualment, observem com passen pel tribunal els polítics amb la polsera «rojigualda» al canell i l'IBEX35 al cor que ratifiquen les relacions d'amiguisme amb altres dirigents polítics descobrint una xarxa mafiosa de favors entre persones d'ordre, constitucionalistes dels «muy españoles y mucho españoles». Patriotes de cartera i corbata, mercenaris del capital que han malversat fons públics amb la complicitat d'unes institucions poc transparents i un sistema clientelar que els facilitava l'apropiació de l'erari públic en benefici propi i del partit. La corrupció entesa com un mecanisme del capital per sotmetre la democràcia per part d'una minoria privilegiada que intenta perpetuar el seu domini polític per maximitzar els seus beneficis econòmics. Han utilitzat el simbolisme nacionalista espanyol per sobreposar el sentiment abstracte de pàtria a les necessitat materials de la gent, identificant un enemic comú i autoproclamant-se defensors de la unitat, l'ordre i la grandesa del regne.
La crisi del model territorial deixa en evidència la inutilitat de la solidaritat autonòmica. Un «café para todos» que ha estat molts cafès sols per a uns pocs i ha servit per espoliar els recursos del treball dels territoris amb un model econòmic productiu i enfortir el capital del model especulatiu i extractiu de les grans famílies que imperen a l'Estat espanyol. Un model autonòmic que situa al País Valencià a la cua de les inversions i el converteix en l'únic territori empobrit que no és receptor i que a més aporta com un territori ric. Aquesta necessitat de canvi de model ha tingut com a resposta una recentralització i la utilització de la figura del FLA com a eina de sotmetiment i vassallatge territorial, i la figura del 155 com amenaça que recorre cada racó de l'Estat convertint als heretges separatistes en súbdits d'ordre lleials a la corona.
La resposta retrògrada i demofòbica de l'Estat espanyol a la triple crisi deixa a entreveure el vell i conegut projecte d'assimilació nacional i submissió social que forma part fonamental de l'ADN d'un imperi decadent i regressiu que no té ciutadania, sinó súbdits alienats a un sistema d'espoliació per oferir rendes per la unitat i la glòria del regne.
Des del País Valencià hem de respondre amb un projecte emancipador, radicalment democràtic i socialment just.
Juanjo Giner, @giner_juanjo
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià @DaDPV
