Sóc llaurador professional de Meliana i pertany a la Unió de Llauradors, respectuosa i coherent amb els seus plantejaments que fuig de la simplificació i demagògia davant qüestions com ara la Llei de l´Horta. Allunyant-me de l´argumentari polític, pense que la llei és una de les últimes oportunitats per a salvar el que queda salvable d´este espai únic, amb una activitat agrària professional i rendible com a motor. Vull una horta amb llauradors, perquè sóc llaurador i vull continuar sent-ho.
Negar-se a actuar és fomentar de nou l´incertesa per als professionals i especulació dels aprofitats, de la qual ja vam eixir prou escarmentats en etapes ben recents i de trista memòria. La Llei de l´Horta pretén protegir esta terra a cultivar, premissa indispensable si volem futur, però tal vegada no suficient. Sense terra a cultivar a l´Horta no hi haurà agricultura, però sense llauradors que puguen viure del seu treball dignament, tampoc salvarem l´Horta.
Entenem que la Llei de l´Horta és millorable, com ja hem expressat en les nostres observacions inicials, també en el Comité Econòmic Social (CES) i ara a les Corts. Cal dotar-la a partir d´ara dels recursos econòmics suficients per a que la llei siga efectiva. Sense un pressupost adequat que garantisca recursos econòmics suficients no hi haurà res a fer.
Pel que fa al sòl agrari infrautilitzat, un dels principals motius de conflicte d´esta llei, volem que no s´aplique quan siga per una pèrdua de rendibilitat demostrable. El sòl agrari infrautilitzat per una pèrdua de rendibilitat denota la impossibilitat del seu titular i caldria recolzar-li econòmicament i orientar-li per a que torne a ser rendible. L´arrendament forçós i la cessió temporal s´hauria de revisar per a garantir els principis d´equitat i seguretat jurídica. La Llei de l´Horta s´hauria de basar en la Llei d´Estructures Agràries en el sòl agrari infrautilitzat. Pel que fa a l´aplicació pràctica de l´arrendament de les terres a tercers per a que les puguen cultivar, difícilment serà viable si arrendatari i arrendador no compten amb significatius incentius econòmics per a fer-ho de manera natural.
La llei dóna moltes opcions al propietari per a que la seua parcel·la estiga en les condicions adequades, com ja passa a molts pobles amb les ordenances dels consells agraris municipals. L´agricultura ha tingut una pèrdua de rendibilitat generalitzada, d´on ve l´abandonament de parcel·les. Però també és cert, que al costat de parcel·les abandonades es veuen parcel·les perfectament cultivades. I això depèn, entre altres factors, de la gestió que fa el seu titular. Normalment llauradors professionals o persones que fan una bona gestió no tenen parcel·les abandonades, sinó que moltes vegades tenen problemes per a ampliar la base territorial.
Des de la nostra perspectiva de productors, entenem que les persones que no volen o no poden cultivar les seues parcel·les, deurien gaudir de les ajudes esmentades per a fer atractiva esta pràctica, arrendant-les a persones que siguen capaços, encara que ara és complicat tindre rendibilitat suficient. D´esta forma podríem continuar configurant explotacions més competitives i crear llocs de treball.
La Llei de l´Horta reconeix així la necessitat de que els llauradors i ramaders professionals puguen tindre ajudes addicionals per desenvolupar la seua activitat en un espai protegit. Caldria fer esment en que si l´horta, a més a més de ser un espai agrícola productiu és també un entorn periurbà d´excepcional singularitat i bellesa, la seua protecció ha d´anar acompanyada d´una compensació complementària pel servei que en forma de paisatge presta al conjunt de la societat, arbitrant algun tipus d´impost que revertisca directament en el llaurador que cultiva l´horta.
M´agradaria també destacar algunes qüestions que he escoltat estos dies i que crec sincerament no s´atenen a la realitat. No he vist en cap dels seus articles que es vaja en contra de la llibertat d´empresa i per tant cadascú podrà plantar el que vulga. No he vist per cap lloc que discrimine cap tipus d´agricultura. Es podrà fer agricultura convencional o ecològica i cadascú podrà triar la que considere més convenient. Convé ser rigorosos i dir les coses com són i evitar crear falses alarmes desinformant als llauradors.
Continuant en l´anàlisi rigorós de la llei, es diu que facilitarà la recuperació dels camps abandonats i així s´evitaran la infestació de plagues i malalties als camps nets. Ningú s´ha parat a pensar com tenim ara molts camps i el perill que això suposa? No he vist tampoc que es prohibisca en la llei la construcció per exemple de magatzems o secadors de xufa. Sí que veig per contra que facilitarà la gestió de les terres millorant la dimensió de les explotacions agràries facilitant la incorporació de joves a l´agricultura. I també que podrà millorar els sistemes de regadiu i la seguretat dels llauradors i llauradores i de les seues propietats. En cap moment he vist en la llei que se´ns furtarà la nostra terra, expropiant la nostra propietat, entre altres raons perquè esta queda garantida per la Constitució espanyola.
Per tant, apostem per sumar i avançar, i celebrem que s´hagen acceptat la majoria d´al·legacions de la Unió que hem participat activament durant l´etapa d´elaboració i tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular en defensa de l´horta durant els governs del PP i amb l´actual govern. No se si tots podrien dir el mateix.
Treballarem com sempre en benefici dels llauradors de l´horta en les tramitacions normatives que queden pendents.
