Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte» sona a crit de protesta del 15M, però ho va dir el cardenal de Retz fa més de 300 anys. Rescate la frase de l´oblit perquè expressa la indignació de la ciutadania amb la classe política. Cabreig que inunda les xarxes socials i s´escampa com foc en la palla a través de wasaps. No és fàcil respectar als que manen quan s´han guanyat el descrèdit amb gran esforç durant anys. L´última guilopada és el sou dels diputats que puja més que el dels jubilats. Que la Villalobos no vinga amb endergues: sou, dietes i altres mandangues de ses senyories pugen per l´ascensor, encara que el seu treball puge per les escales.

Els que manen demanen als jubilats que facen un esforç sense data de venciment, però ells no prediquen amb l´exemple, que és l´argument més convincent. Hem vist reduccions de plantilla en empreses i serveis bàsics com sanitat, però cap proposta per reduir el número d´assessors i diputats, o eliminar institucions tan prescindibles com diputacions i Senat. Ara bé (o, més exactament, ara mal), ¿i si els jubilats li enviaren a la ministra la bosseta de merda adherida a l´abdomen, i no la carta en què els comunica amb molta amabilitat l´escassa mensualitat? Com que l´increment de la pensió és una merda d´augment, tornar-li la merda seria tot un detall.

¿A què esperem els jubilats per a trencar palletes amb els partits còmplices de rebaixar les pensions? Sí, dic bé, perquè 0,25 % d´increment, quan l´IPC ha pujat 1,30 %, és una rebaixa encoberta. Perdem poder adquisitiu, retallen prestacions socials, pugen l´aigua, llum i gas, desmantellen l´Estat de Benestar i, com els hooligans que disculpen les males jugades del seu equip, tornem a votar-los. «Súbanse las gabelas aunque sufran las abuelas» és la seua consigna; i, tot i així, els hem de tractar amb respecte? A fer la mà! Ja està bé d´acatxar el cap, aüssar els muscles i no alçar pols ni remolí. Muntem-los un canyaret, dimonis! T´hi apuntes?