Diumenge passat es dóna una notícia molt interessant a Levante-EMV: el president de la Generalitat i l´alcalde de València «donen llum verda a la creació d´un Museu Sorolla en el port», a l´edifici del Rellotge. I el president de l´autoritat portuària i el director de l´organisme encarregat de la coordinació ja s´han posat en marxa.

És evident que tots els que apareixen com creadors d´aquest projecte perquè ja ocupen llocs rellevants en açò de la cultura (si és una paraula del gènere femení, no es pot obviar) són homes... Però el que es diu a continuació, que és també significatiu de qui és qui, fa referència a les gestions que ha de fer el consorci de museus dirigit per Vicent Llorens: «Posar sobre la taula (...) cercar un comissari, pas que ja s´està donant».

Serà la preferència de sempre pel masculí o el fil de l´article en el qual solament apareixen homes, la que fa que es parle de comissari? O serà la colonització masculina del llenguatge també quan es parla de tocar poder econòmic, polític o cultural o el que siga. En el text també apareix el director de la pinacoteca del Museu Sant Pío V, i Felipe Garin com a exdirector del Consorci de Museus.

On estan les nostres dones artistes? No tenim de açò a València? Ni tan sols es deixa oberta la possibilitat que siga una dona la que dirigisca aquest museu. Les dues vegades que apareix en el text a la persona que puga dirigir-ho es diu «comissari». De nou reclamem el paper de les dones en la cultura. Recentment s´ha aprovat una llei en Les Corts per a regular la paritat en els nomenaments. El seu esperit, també ho tenen com va dir Montesquieu, hauria d´expandir-se per qualsevol decisió de les nostres autoritats.