Està en perill d´extinció el cigró? Les bresquilles, la vedella o el llobarro? És clar que no. Però el nom, sí. El seu nom en valencià, òbviament. Almenys en l´etiquetatge dels comerços.
Moltes empreses de la terreta retolen únicament en castellà o, si de cas, hi afigen venecià o swahili segons la nacionalitat de les carteres que les visiten. És una mostra sublim de l´atenció que presten a la clientela. El tema, però, és que no ho fan mai en valencià. D´altres, més compromeses amb la societat que les empara, adopten polítiques a favor de l´ús de la nostra llengua. És una forma, diuen, d´equilibrar el bilingüisme oficial. De manera que si busques, trobaràs GARBANZO/CIGRÓ o CIGRÓ/GARBANZO; més sovint, GARBANZO/cigró. I això, per poquet que siga, sempre ens resulta una ALEGRÍA/alegria.
Així i tot, sabem que la situació és alarmant. Només cal visitar les botigues i posar-nos a buscar el nom d´algun producte, escrit en la nostra llengua i regnant sol enmig de l´etiqueta. Difícil. Ara, tal volta, si forces la vista, allà baix, a punt d´eixir-se´n del paper, el pots localitzar uns instants abans que l´empresari decidisca, per la qüestió aquella tan a mà de la llegibilitat, fer-lo caure definitivament del paquet de fideus. Algú exclamarà: Ben fet! El castellà és un idioma milionari, fins i tot en parlants, mentre que el valencià, com aquell.
Per què? De veres, per què no s´entén que qualsevol persona valencianoparlant desitge comprar també en valencià? No es tracta de menysprear el salmonete o la coliflor rizada. No estem en guerra contra cap llengua. Només aspirem a viure en pau amb la nostra. Som valencians, de lluny o de fa quatre dies, i compartim una llengua que estimem. Perquè ens estimem a nosaltres mateixos. Com qualsevol altre grup humà. I anhelem recórrer els segles futurs amb les veus que ens ha cuinat el passat.
Les paraules que no s´usen s´acosten temeràriament a la boca de la fera dominant i acaben, tard o d´hora, deglutides per ella i per l´oblit. Un mot abandonat és una pedra més en el mur de les lapidacions lingüístiques. No ho volem per a la nostra manera de parlar, i lluitem per avançar cap a una normalitat plena.
Comerciants, conserveu les nostres paraules, difoneu-les, atorgueu-los força i vitalitat, i ajudeu a crear referents lingüístics a la vida quotidiana. El valencià forma part de la nostra identitat. I la de les generacions futures que ja arriben a les vostres portes.
