La setmana passada he estat en un congrés de xarxes socials al campus de la UPV a Gandia. La millor part de les xarxes socials és la que ens permet connectar-nos i la millor d´un congrés tan social media és precisament desvirtualitzar i conéixer les persones que fins aquell moment han sigut un compte a seguir en Twitter, Instagram o Facebook.
Sóc una dona poc sofisticada i em costa de seguir un procés quan té poc a veure amb la vida real que conec. Vides en el món 2.0 llunyanes de les vides reals; comportaments inacceptables en el món real, que consentim en el món web emparats per l´anonimat i per la por a la repercussió mediàtica de la xarxa.
Dels molts temes que s´hi ha tractat, hem tornat a debatre al voltant de la mentida: «afirmació que no respon a la veritat feta conscientment». Amagada per l´anglicisme fake news o pel neologisme ´postveritat´; allò que subjau és la mentida de tota la vida, —o la mentira «¡E que digue mentira! Oo, quiny peccat!» (Sermons de sant Vicent). L´any passat, Luis Alfonso Gámez, a qui podeu seguir en els comptes @EscepticosETB i @orbitalaika_tve, ens instava a ser crítics amb allò que llegim a la xarxa: els perills de la pseudociència. Enguany la falsedat i la manipulació en les dades ha esta present en quasi totes les conferències.
Hi ha moltes formes de mentir, el Diccionari normatiu valencià diu que és «manifestar alguna cosa que no respon a la veritat»; però tots sabem que també mentim quan senzillament no diem tota la veritat i també mentim quan diem molt més d´allò que cal, amb la idea d´atabalar.
En les xarxes socials, com en la vida real, mentim. Ho fem tot el món. Però crec que en el món 2.0 mentim més i amb més impunitat. Hi ha fins i tot una invenció que ens hem engolit tots: pensar que estem més ben informats que mai. Assistim, per contra, a un procés que ja han batejat com a ´infoxicació´ «excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la». Constatem cada dia que allò que comporta és una paràlisi, la incapacitat de discernir què és important de què és soroll i que només es pot combatre com faríem en el món real: amb criteri, escoltant tan sols les persones que paga la pena atendre i tornant a recuperar el bon costum de reflexionar. Som cada dia més infoobesos i estem més desinformats.
