El catolicisme social va ser un moviment que aplegà, sobretot, un conjunt d´iniciatives pràctiques des dels cercles catòlics fins els sindicats. Ja els primers estudis sobre el catolicisme social es van polaritzar al voltant de la figura del pare Antoni Vicent, atés el fet que va estar el principal dinamitzador de consells nacionals i diocesans, de corporacions catòliques obreres, de les setmanes socials i, per suposat, dels cercles catòlics obrers. Certament, no va ser el fundador del primer cercle catòlic a Espanya ni la seua obra es va circumscriure a estes institucions, però sí va ser un gran propagandista que va contribuir al coneixement de l´encíclica Rerum Novarum a Espanya.
Esta influència del jesuïta castellonenc va estar un dels factors que expliquen la importància del moviment social cristià a les terres valencianes. Els cercles catòlics, l´enquadrament dels obrers i el moviment rural catòlic, tant en caixes de crèdit com en sindicats agrícoles en el territori valencià deuen molt a la dedicació del pare Vicent. Ara bé, el catolicisme social no s´esgota amb esta figura cabdal. Gregori Gea, fuster de Mislata, va impulsar el Patronat de la Joventut Obrera de València, amb l´objectiu principal de crear un espai d´esbarjo per als jóvens.
L´obra del catolicisme social valencià entre els treballadors catòlics prompte s´estendria i s´escamparia abastant, no sols els cercles catòlics obrers i patronats, sinó també els sindicats confessionals. En este sentit, Juan Reig Genovés, impulsaria la creació del Sindicat de la Casa dels Obrers, el qual es definia per tres característiques: confessional catòlic, obrer i professional i neutre en política. Biblioteca, cursos, conferències, universitat popular, periòdic propi i escoles d´aprenentatge eren alguns dels servicis dels que gaudien els treballadors vinculats a esta institució. Amb el temps evolucionaria fins a convertir-se en una Federació Local de Sindicats Professionals Obrers. A més dels objectius culturals i d'oci, la seua finalitat principal era la d'intervindre en les qüestions de treball.
Una fita molt important en el camí del catolicisme social valencià va ser l´assemblea regional d´associacions catòliques obreres en la què, fonamentalment, es pretenia estendre l´acció social del catolicisme. Va ser la primera assemblea de caràcter regional celebrada per les corporacions catòlic-obreres. Reunia els enviats de les províncies eclesiàstiques de Saragossa, Tarragona i València, els quals van decidir constituir un consell regional únic per a totes les diòcesis de l´antiga Corona d´Aragó. D´acord amb les instruccions d´esta assemblea es fundarà en dit any la Federación Levantina de Cooperativas, de manera que entre 1905 i 1909 s´hi federaren entre quaranta i cinquanta cooperatives. Mentres, en abril de 1916 es crea, ja amb bases sòlides, la Federació Valenciana de Sindicats Agrícoles (una de les què a l´any següent impulsarà la creació de la Confederació Nacional Catòlico-Agrària).
El sindicalisme catòlic, però, va patir de bon començament de fortes divisions. Sindicats mixts -treballadors i obrers- versus sindicats purs -sols treballadors- o sindicats confessionals catòlics versus sindicats d´inspiració cristiana però no confessionals. En esta polèmica la Confederació Catòlica d´Obrers de Llevant va tractar de buscar el seu propi camí.
És cert que, en allò que fa al sindicalisme catòlic agrari hi comptem amb els treballs de Samuel Garrido, però pel que fa als objectius, límits i consecucions de la resta del sindicalisme, són temes que encara disten molts d'estar exhaurits per la historiografia; com també ho està tot allò relacionat amb l´associacionisme patronal catòlic. Per tot això, esperem que el curs programat hui per la UIMP a València -Reforma social o revolución: el catolicismo social en Valencia- puga contribuir a avivar el coneixement del catolicisme social cristià que, més enllà dels models èpics, apologètics o partidistes, exigix d´una profunda revisió historiogràfica per tal conèixer en profunditat est aspecte, certament més que important, de la història social valenciana.
