La Universitat de València del segle XXI té per davant molts desafiaments. Uns són més urgents que uns altres, alguns són nous i tenen a veure amb el canvi socioeconòmic i tecnològic i amb l´impacte de la Gran Recessió; uns altres tenen arrels més profundes i s´insereixen en la nostra pròpia història. En realitat, sent una institució centenària, mai no ha viscut d´esquena a la seua societat, sinó en una relació dialèctica.
Quan es produeix una contesa electoral, una solució fàcil i oportunista, també fal·laç i mesquina, consisteix a presentar els desafiaments en clau dualista i polaritzada: canvi o continuïtat, renovació o estancament. «Nosaltres som el canvi, vosaltres la paràlisi». Amb armes llancívoles així no hi ha debat possible.
La nostra candidatura prefereix veure la realitat en la seua complexitat i exactitud, ajustant-se als fets. En el seu llibre Veritat i veracitat, sosté B. Williams que hi ha dos requisits morals mínims de la veritat: la veracitat i l´exactitud. Ens sentim concernits per tots dos i en això es basa la nostra proposta d´una transformació responsable. En contrast amb les visions que pretenen trencar o negar l´experiència prèvia de la institució universitària i ignorar les restriccions el infrafinançament que la Universitat ha patit com a institució pública, nosaltres proposem aprofitar aquesta experiència per evolucionar i aconseguir complir millor la nostra missió.
Tota la comunitat universitària, a través del Claustre i del Consell de Govern, ha denunciat durant aquests anys «l´asfíxia financera i de tresoreria» a la qual ha sigut sotmesa la universitat pública pels governs del Partit Popular així com el conjunt de restriccions que el decret Wert va imposar a la renovació de plantilles i la contractació de professorat, entre altres aspectes.
Pel que fa a la política de professorat, s´obliden calculadament els fets més rellevants: que quan ha sigut possible millorar les circumstàncies s´ha fet amb l´acord de la Mesa Negociadora i creant un Pla Pluriennal que dote de seguretat i estabilitat. De la mateixa manera, s´ha actuat en relació amb el complement de productivitat del PAS. Primer pressionar perquè existisca el marc normatiu adequat i, quan aquest s´ha produït, aprovar, per consens, l´aplicació del 100 %.
Quan es diu que s´ha pressionat poc o menys que altres universitats, també s´obvien els fets fonamentals: la defensa dels drets de la Universitat s´ha portat fins als tribunals, obtenint sengles sentències favorables. Cap altra universitat ha anat tan lluny en aquesta defensa.
L´equip que acompanya Mavi Mestre com a candidata a rectora, no ha sigut improvisat i treballa des de fa temps a analitzar les necessitats, reptes i desafiaments de la Universitat i s´ha ocupat de fer bé els comptes. Quan en la sessió del Claustre de presentació de les candidatures, un dels intervinents va preguntar per les mesures més immediates i el seu cost econòmic, solament Mavi Mestre va contestar i ho va fer amb precisió i rigor. Aquesta és una mostra de com entenem la responsabilitat. Hem viscut situacions de tresoreria i financeres molt complexes. Amb dificultats per a pagar nòmines. Ara volem un nou model de finançament i aquesta negociació no s´improvisa.
Quan es parla del canvi per a una organització tan important com la Universitat de València, és necessari demandar precisió, exactitud i veracitat. No obstant això, a vegades, més aviat sembla que es parla, no de la transformació, sinó del recanvi: lleva´t tu de la cadira que em toca a mi; en unes altres, es vol fer passar el canvi per una espècie de registre (suma y sigue) d´interessos particulars. Voleu piscina? Doncs farem una piscina per campus.
La nostra candidatura fa i vol fer política universitària. Com i on? Democràticament i mitjançant el Claustre. Escoltant també als agents socials. No ens considerem il·luminats. Tenim molt present el preàmbul dels nostres estatuts i volem servir a la societat valenciana: pensem que els seus problemes són també els nostres problemes. Volem ser part de la solució.
