La pressa electrònica, inesgotable i etèria, dels dispositius caòtics del whatsappisme i el facebookisme -que al cap i a la fi, no ha superat en enginy els vells telegrames, perquè en aquests la síntesi era una inversió econòmica, i et jugaves els diners paraula per paraula-, sol acabar en la manipulació intimista o política, i sobretot, en la credulitat còsmica de la gent que els fa cas.
La serietat nerviosa i melancòlica del rap -¡que posa veu, posa veu, a tu o a mi, o a tots, sí, i diu prou, i diu que no, i diu noms, i els canta i balla, sí, no, prou!-, també és efímera a favor i en contra de les misèries humanes de sempre. I el gènere tampoc no ha superat en qualitat estètica, veritat o barbaritat, a les confidències dels vells bufons i goliards, sobre reis, decepcions amoroses, lladres, poderosos, terroristes, males persones de qualsevol ofici i en general. Poden produir-se per igual al mercat, en una taverna, una mina, un camp de futbol, una casa de prostitució, un palau presidencial, o la Trump Tower, que comparteix edifici amb una companyia d´assegurances britànica anomenada Equitable Life.
Però, ¿què se´n deriva d´un rap, com els que reben càstig de presó ara mateix a Mallorca, o a altres llocs? El ram de la Justícia -o, si existira, el de la Llibertat d´expressió o el de la Solidaritat-, pot recordar-nos i escoltar-nos, que la insolència afecta a les possibles víctimes d´injúries, siguen el Rei d´Espanya i família, o pel contrari, les del masclisme, el racisme, el militarisme i tots els -ismes en què estàs pensant (a favor o en contra).
Sense eixir de Mallorca, mentre es difonia la sentència contra el jove raper Valtonyc de Sa Pobla, una multitud del ram de la Sanitat es va manifestar a Palma contra el requisit de conéixer la llengua, o les llengües, dels malalts de Mallorca, amb una pancarta delirant: Los idiomas no salvan vidas.
Home, precisament sense els idiomes -i els gestos, la saviesa, els instruments i les pocions farmacèutiques-, no es poden salvar vides, ni curar un refredat. La veritat és una altra: Los idiomas no matan. La inútil pancarta no representa major raresa o menor insult a la intel·ligència, que proferir barbaritats sobre el que siga. L´insult a la intel·ligència, a Mallorca i everywhere, és que el ram de la Justícia haja de posar presó, ara sí, ara no, per què sí, per què no, a tu sí, a ells no... (pots continuar el rap).
