El final és un principi, el principi és un final. Una bonica cançó de Silvio Rodríguez, diu: «tantos siglos, tantos mundos, tanto espacio, y coincidir...». Mai se sap, com es poden arribar a lligar els punts, malgrat els maldecaps. Pel bulevard dels meus records, passejava un altre tema de Macaco amb el mateix títol: Coincidir. «Luchan en la batalla diaria de esa ciencia incierta...» En el seu significatiu vídeo, dos persones invidents estan assentades l´una al costat de l´altra sense saber-ho, bevent cafè. Fou quan estava prenent-me el meu que la sincronia em dugué, en l´aplicació del carallibre dels nassos -ho dic amb una ironia que oscil·la entre la resignació i l´humor -, la imatge d´una pantalla d´un e-book.
Allà, es llegia: «coincidir, eso es lo más difícil, una utopía transpersonal, una afrenta en toda regla a la arbitrariedad del amor, el tiempo y el espacio. Y es que a ver: tan sólo somos moléculas, insignificantes reacciones químicas flotando a la deriva en un universo infinito. ¿Cómo podemos, entonces, albergar la más mínima esperanza de encontrar ese compañero de fatiga (...) esa soledad plagada de demonios que, en lugar de enfurecer a los nuestros, se sienten tranquilamente con ellos a tomar café y a hablar de lo caro que está todo? No sé, mirad la noche estrellada: es tan difícil coincidir, tan jodidamente imposible...». Click! De connexions anava, la cosa. I d´estreles i cafè. Precisament, estava veient la gent passar pel carrer Sant Vicent des de dins de l´Starbucks. L´escrit m´atrapà tant, que el busquí amb Sant Google. Així fou com aní a parar a l´obra Lo que quería deciros, de José M. Campos Rodríguez (veges a vore, si compartix cognom amb Silvio i tot!). Somriguí, em paregué recomanable la seua lectura i m´ho apuntí. Gràcies, Google!
Per cert, i l´origen d´esta paraula, què? Creada pel matemàtic Edward Kasner. Significa elevat a 100. Número gegant que representa quantitat d´informació aparentment infinita que pretén ser organitzada (com internet, per exemple). La primera volta que vaig sentir esta paraula, fou de la mà de Carl Sagan,crec, a ... Cosmos? Redell, quin brainstorming! Centrem-nos, per favor. «A quin dia estem?» Pensí i calculí. Era un dia 8. Infinit! Torna-li la trompa al xic. La numerologia és una ciència metafísica prou desconeguda, i jo sóc de lletres pures. Però sé que sumant les xifres del dia, es trau un número que té -suposadament- un sentit. Potser siga una bogeria... ho és, veritat? O no. Ausades ma vida, em rendisc. Encara que no tinguera res cap trellat, almenys em divertisc.
