Doncs això, que sóc de la Plana i dic molt orgullós que parle la llengua que parlàvem els meus pares i iaios, la llengua que parlen les meues filles i que parlaran les meues nétes. Eixa llengua no és altra que la llengua pròpia del País on visc, la llengua que tenim en comú la majoria de comarques d'arreu del territori. La llengua valenciana, la nostra. Fa uns dies el Consell aprovava la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l'escola dominant el valencià, el castellà i l'anglés. I veient açò, no puc deixar de pensar quan jo anava a l'escola. La meua generació va ser la darrera de l'EGB. La meua generació també va ser de les últimes que van eixir de l'escola sense saber escriure la llengua que parlàvem, la llengua materna de cadascú de nosaltres.
I és que la nostra llengua ha sigut maltractada sistemàticament al llarg dels anys, però també ha sigut una llengua tan forta, que per més que ho han intentat, no han pogut acabar amb ella. Al llarg de quasi mig segle, el règim franquista va fer el possible perquè milions de valencianes i valencians perdérem la nostra llengua, eliminar-la de la societat i convertir-la en una llengua residual que solament es parlara a casa de cadascú.
40 anys després de la mort del dictador, es comença a veure un fil de llum en el futur de la nostra llengua, avancem a poc a poc, malauradament massa a poc a poc i, és que ens hem de posar les piles després de tants anys d'inactivitat. Uns quants partits polítics -Partit Popular i Ciu(T)adanos, per ser més exacte-, estan fent una autèntica guerra freda en contra de les polítiques lingüístiques del Consell. Uns (Partit Popular) per simple estratègia electoral, ja que fins ara els ha anat bé traure de tant en tant el tema del fantasma catalanista i la divisió de la ciutadania, i l'altre, Ciu(T)adanos, aquests sí, per convicció. Perquè no suporten que altres llengües de l'Estat puguen tindre la mateixa importància que la llengua del "imperio, el castellano".
Des de diferents ajuntaments del País s'està treballant per arribar a la normalització lingüística i un nombre no molt important de persones, però a la vegada molt sorolloses, fan el possible perquè això del "Por justo derecho de conquista" prevalga per damunt de tot.
L'ajuntament de Castelló (Plana Alta) vol que el nom oficial de la ciutat siga Castelló per una qüestió històrica i de retornar-li a la ciutat el seu nom original.
A Bellreguard (la Safor) el company i alcalde Alexandre Ruiz ha engegat una campanya de difusió a les xarxes socials per mostrar el rebuig a l'ordre de la delegació de govern, de retolar també en castellà els senyals de trànsit, que, des de fa molts anys, han estat retolats sols en valencià. Els casos que conec jo són just al contrari: senyals que sols estan escrits en castellà, i no se´n queixa ningú.
Tots aquests casos són l'exemple més clar d'actituds colonials en què els de sempre, molt sorollosos, ens volen imposar la seua llengua. Els qui estan en contra del plurilingüisme perquè una societat inculta és més fàcil de dirigir i espoliar, els qui estan en contra de posar el senyal o els noms dels carrers en valencià o de canviar les nomenclatures franquistes de les plaques. Els qui no volen complir la llei de memòria històrica, sí, els de sempre. Doncs a tots eixos jo els dic "Prou". Els dic que el poble valencià no es quedarà impassible davant dels atacs de tots aquells (anti) valencians que odien totes aquelles coses que nosaltres tant estimem: les nostres arrels.
