Ara mateix, com a cronista d'una excursió familiar de dones en camí cap a Conca, la meua participació en la Jornada del 8 de març d'enguany consistirà a comprovar una informació que m'ha eixit mentre preparava el viatge. Miraré si és veritat que en el Museu d'Art Abstracte d'aquella bella ciutat, entre les trenta figures internacionals exposades no hi figura cap dona. I si, entre la llista d'exposicions incomparable d'aquella catedral de la imaginació humana, no hi ha hagut més que una protagonitzada per una artista: els collages avantguardistes de Liubov Popova...
El silenci imposat a tantes creacions de les dones contemporànies és una informació per a una jornada d'interpel·lació sobre tots els aspectes de la vida: la violència i el treball, la convivència a l'autonomia personal i social, la llibertat de comunicar i la d'usar-la per a dir no, per a dir sí, o senzillament per a dir i fer, i viure.
Tal pareix la font ideològica d'un dels poemes del país més dignes de ser evocats, la Divisa de la poeta Maria Mercè Marçal, que diu: «A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida./ I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel».
Tot indica que avui regnaran les estadístiques tremendes: ¡no caldrien si no alertaren sobre l'oblit i el silenci! De fet, he hagut de fullejar una llista amb ribets còmics: les professions menys femenines, la de lampista i la de sacerdot (¿d'on s'ha tret l'empresa que ha fet l'enquesta que hi ha un 5% de sacerdots?); i les menys masculines, la de mestra d'educació infantil, i d'empleada domèstica.
Alerta! Contra l'oblit: del total de personalitats artistes, n'hi ha un 32 % de dones. I d'escriptores i periodistes, un 60 %. Jo afegiria també una dada complementària: un 60 % o més de lectores, i de persones que escolten etc...
M'és igual si la Jornada té com a precedent el "Dia lliure" d'Islàndia a l'octubre del 1975, o a l'Argentina quan encara vivia la Popova, o en la vaga de sexe de Lisístrata i les dones contra la guerra del Peloponés. O en el costum del dia de llibertat de les dones, que de menut sé que celebraven el dia de santa Àgueda. M'és igual. No és solament una vaga o una festa o un canvi històric amb arrel feminista: és un dia imprescindible que afirma i pregunta sobre la condició humana.
