Sóc dels que viuen les falles a distància, per bé que solc anar a veure-les, i sóc dels que llegeixen els textos de les crítiques, estiguen escrits en versos destres o maldestres, perquè considere una de les singularitats dels monuments fallers que parlen a la gent en públic, que porten escrites paraules sucoses. Una de les gràcies que fa úniques les falles al món és precisament que són monuments literaris i no únicament esculturals.
És en aquest sentit que m'agraden més les falles de barri que no les oficials, massa majestàtiques quan no pomposament majestuoses; també m'agraden les falles de les ciutats mitjanes, a les quals et pots apropar i llegir-les sense problemes. Les falles massa grandioses són molt espectaculars quan es cremen, especialment si estan en places, però han perdut en «massa» crítica el que han guanyat en complexitat estructural. Com estan perdent bona part de la gràcia satírica o de la literària. Això, per supòsit, en línies generals.
També vinc observant des de fa anys com està canviant el sentit que la gent dona als «ninots». En altres temps «ser un ninot», o «fer de ninot», eren expressions despectives, però ara ja no s'usen a penes; i, en tot cas, més que paròdics, els ninots semblen simpàtics. Abans resultava burlesc que a una persona la tragueren de ninot de falla, perquè així es convertia en la riota de la gent; ara es pot dir que eixir de ninot en una falla siga sinònim de personatge famós. A ningú no li sap mal que el traguen desfigurat en una falla, ni que se'l creme en forma d'efígie. Els temps canvien.
Veig igualment com, des de la crisi, a les falles els passa com als pensionistes: que van baixant-los el pressupost, tot i que s'hagen convertit en patrimoni de la Humanitat i que siguen reconegudes al món sencer com una fantasiosa creació efímera, degut al foc que en completa el valor artístic fent-ne una performance. En aquest sentit les falles son una obra d'art total.
També trobe magnífic tot allò que envolta la festa humanament: el personal al carrer, la música festera i festiva, els trons dels petards i de les traques, el perfum de la pólvora i de les flors... tots ells elements que, entesos fallerament, suggereixen l'alegria, la celebració feliç de la primavera encara que ploga o que faça fred... com diuen que passarà aquest diumenge, vespra de Sant Josep, i el dilluns, dia de l'apoteosi final.
