21 de marzo de 2018
21.03.2018

Matilde

21.03.2018 | 04:15
Matilde

Per qué les paraules són insuficients per manifestar el dolor, la pena, davant situacions extremes? Per qué, a pesar de la immutable taxa que ens cobra el temps, les persones més estimades tenen que anar-se´n? Per qué, per qué, tants perqués em rondinen avui quan Matilde ens ha deixat?.

Mai cap dona, en aquest malaguanyat país nostre, havia fet de la seua condició, professió i amistat un món tan ampli i digne. Des dels anys juvenils quan les primeres peces musicals tenien que veure-se-les a més dels aficionats i crítics amb una censura que no assumia el que una dona, i jove, composara una òpera (ací caldria recordar el seu calvari per poder estrenar La filla del Rei Barbut) o musicara versos de poetes incorrectes a l´actitud permanent defensant el paper de la meitat de l´espècie humana contra les accions i postures d´un món masclista, Matilde ha estat el millor exemple de dona lluitadora per la justícia i per la dignitat del gènere femení.

La música, i sobre tot la coral, ha tingut en ella un referent principal. Pocs músics valencians han aconseguit que les seues composicions siguen de programació habitual a auditoris i sales de concert d´arreu del món. Matilde sí, però segurament el que més li agradava, i l´entusiasmava, era que algunes obres ja havien arribat a un nivell d´acceptació popular tan afectiu que eren considerades tradicionals sense que es recordara el nom de l´autor. Certes cançons del Betlem de Pigà o la Marxa de la Ciutat del seu Castelló són exponents de la simbiosi poble-música a la que aspira tot creador.

L´amistat era un dels principis rectors de la seua existència. Aquells que hem tingut la sort de conèixer-la i estimar-la sabem el que significa la paraula amistat. Amistat no és un concepte que tapa una relació més o menys puntual, en Matilde era el propòsit de comunió amb tot el que li preocupara a l´amic o amiga i endinsar-se plenament en qualsevol inquietud o acció que tingueren. Els gramàtics diuen que no hi ha autèntics sinònims, que cada paraula és única i impossible de comparació amb altra, que allò de sinònims i antònims només són d´un valor aproximatiu. Sí que hi ha sinònims, i el de l´amistat es diu Matilde.

Per qué estic parlant de Matilde en passat? No pot ser que ja no la tinga al meu costat demanant-me un vers per una cançoneta o contant-me les mil històries d´un Castelló en trànsit a ciutat i un país sempre a mitjan fer.

Per qué estic parlant com si ja haguera desaparegut? No pot ser que Matilde ja no em diga, ens diga, asprament si necessari fóra que no és eixe el camí que ens cal. Ens haura deixat el seu prim, eixut, cos però la Matilde que jo conec, aquella que és referent d´un gènere, el femení, d´una professió, la música, d´un sentiment, l´amistat, i d´una identitat, la del nostre país i llengua, no pot desaparèixer perquè amb ella se n´aniria el millor que mai ha donat aquest poble.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine