Aquella vesprada en el trinquet d'Alginet s'anunciava un juvenil nascut en 1980 i arribat des de Petrer: Miguel González Marín. L´acompanyava Paco Amores, propietari d'una fàbrica de calçats i impulsor de la recuperació de la pilota valenciana per aquells llocs en els primers anys dels huitanta. Arribaven des de la mateixa població que va aportar en el desafiament de Benifaió de desembre de 1849 a un llegendari Verdú, «El Sagal», que, acompanyat de Roque de Penàguila i Cremades de Bellerguard, va derrotar a la selecció del nord del Xúquer amb Micalet de Riba-roja, El Paler de Torrent i Caragol de Benimamet. Ja en aquells temps, a Petrer, hi havia una figura de llegenda. Les cròniques diuen que es van repartir una bossa que equivaldria a dos-cents jornals agrícoles d'aquell temps. Va valdre la pena viatjar fins a Benifaió.
Aquella vesprada a Alginet, a finals dels 90, Amores, padrí que permetia que el seu jove empleat es dedicara a jugar a pilota, comentava les dificultats per a un xaval nascut a quasi 200 quilòmetres dels trinquets centrals: «No sé si podrà continuar. Els diners que li paguen estan lluny de cobrir els gastos del cotxe. I per a ser figura ha de jugar quasi tots els dies...», ens deia. Tot el món li veia maneres; pareixia disciplinat, educat, molt company, formal...pero per a ser figura calia superar el batxillerat i la carrera universitària perdent diners cada vesprada. I Miguel tingué fe en les seues possibilitats i va decidir continuar després de destacar en les Lligues de Promoció de Caixa Popular i, sobretot, al debutar amb l'elit en el Circuit Bancaixa de 2000.
Sis anys després aconseguia arribar a la final de l'Individual. I en 2010 guanyà este campionat davant Soro III. A eixe títol cal afegir dos de l´ anomenat Circuit Bancaixa, la competició nacional per equips nascuda en 1952. Però, per damunt d'això, que certifica la qualitat d'aquell xaval encabotat a ser professional a costa d'amargures, superant dubtes i rebutjant consells, per damunt d'alçar trofeus i records bells, ha deixat en el món de la pilota el millor dels llegats: la seua personalitat. Ho va donar tot en cada partida; va oferir la seua mà i el seu somriure a tot el que se li acostava. Quan afirmem que la pilota és un esport de cavallers és per gents com Miguel.
La pilota necessita d'este esportista exemplar, entregat, sacrificat, humil. Miguel, previsor, té una digna eixida professional, però qualsevol que vulga este esport pensa que este nou «Sagal de Petrer» no pot abandonar-ho. Les noves generacions necessiten rebre els seus consells. De fet, ja disfrutem d'un dels seus deixebles, Francés. I és que la pilota necessita de l'esperit de Petrer.
