01 de abril de 2018
01.04.2018

Pasqua

Hui diumenge de Resurrecció celebrem la festa de Pasqua, una paraula que significa pas

01.04.2018 | 00:13
Pasqua

Hui diumenge de Resurrecció celebrem la festa de Pasqua, una paraula que significa pas. I és que així com la Pasqua jueva commemorava l´eixida dels israelites d´Egipte i el seu pas pel mar Roig cap a la Terra Promesa, en la Pasqua cristiana l´Església commemora el pas de Jesús de la mort a la vida.

La Pasqua, festa que dóna sentit a la nostra fe, és per als seguidors de Jesús la victòria del Crist Ressuscitat sobre el pecat i la mort. Per això, la Pasqua és per als cristians l´eix i el centre de la nostra fe. I és que la Pasqua il·lumina totes les nostres foscors i ompli de claror les nostres tenebres. La Pasqua cura les ferides del cor i fa créixer l´esperança d´aquells que es troben abatuts i cansats per la duresa de la vida.
El Pregó de la Vigília Pasqual, un text molt bonic que, enmig de la nit anuncia la Pasqua, ens convida a alegrar-nos, perquè "Crist, trencant els lligams de la mort... allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l´alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia". I és que la nit de Pasqua, i tot el temps pasqual, tota l´Església celebra la glòria de la resurrecció del Senyor, que renova i restaura la nostra condició de fills de Déu.

Com diu una homilia atribuïda a Sant Hipòlit de Roma, per la Pasqua "la nit densa i fosca s´ha aclarit, i l´odiosa mort ha esta relegada a la foscor, i tot desborda de llum indeficient". I és que la Pasqua és l´origen de la salvació de tots els hòmens i de totes les dones.

Els cristians valencians celebrem la Pasqua litúrgicament en la solemne Vigília Pasqual, la nit del dissabte al diumenge, i també la celebrem festivament amb les colles d´amics per berenar la mona, per fer volar la milotxa i per a pelar la rosca fora de casa, com fan a Morella. El poeta valencià Carles Salvador descriu deliciosament la festa de Pasqua a Benassal, amb els berenars a l´era, o al camp, "vora una font, bé a la famosa d´En Segures o bé al Rivet o a la Pinella", i per menjar-se la rosca "de pasta de mida –que és el pa socarrat o panou- o de bescuit".

També els refranys valencians i les dites populars ens parlen del caràcter alegre i festiu de la Pasqua, en referir-se a la manera de vestir ("mudat com una Pasqua") o a l´alegria ("content com unes pasqües" i encara, "fer cara de pasqües"). També durant el temps de la Pasqua, anomenada florida pel fet d´escaure´s en primavera, els valencians celebrem les tradicionals romeries, com les de la Serratella, Traiguera, la Salzadella, o la dels Infants de l´Alcora, en un temps que ens anima a retrobar-nos festivament per celebrar la nostra fe.

És temps de Pasqua, la festa més important de l´any litúrgic per als cristians. Festa que ens encoratja a creure amb esperança, perquè ens dóna la certesa que al sepulcre, la mort o el sofriment no tenen l´última paraula. La resurrecció de Jesús ens fa creure en la victòria de la vida per damunt de la mort.

El poeta valencià Carles Salvador, en un preciós poema seu, expressava l´amor de Jesús, "Pasqual Anyell", mort a la creu i ressuscitat per donar-nos vida. Carles Salvador ho expressava d´aquesta manera tan bella: "Vós sou Aquell/ Pasqual Anyell/ que va morir/ nafrat i bell,/ en creu clavat/ per redimir/ la Humanitat".

En aquest diumenge de Pasqua vull desitjar als periodistes de Levante i a tots els lectors d´aquest diari, la pau i l´alegria del Senyor Ressuscitat, perquè amb la seua victòria sobre la mort, dóna sentit a la nostra vida i també esperança al nostre camí de fe.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine