L'altre dia jo somiava que viatjava fins a Berlín (Alemanya) a passar uns dies de vacances. I és que no haguera pogut escollir un destí millor. Recorde passejar pels carrers plens de vida de Berlín i visitar la Porta de Brandenburg i el Reichstag. Tot meravellós fins que observe a dalt del tot de la Porta de Brandenburg una esvàstica (Hakenkreuz) nazi i, el mateix passa a la fatxada del Reichstag amb l'àguila (Parteiadler) del Partit Nacional Socialista d'Adolf Hitler.
De sobte comence a sentir un fort soroll al carrer, em gire a veure el que passa i, observe horroritzat desfilar a un grup de camises pruna amb simbologia nazi, corejant càntics racistes i homòfobs en direcció al mausoleu de Hitler per retre-li homenatge. Tot açò davant de centenars de turistes sorpresos que s'ho miren entre el fàstic i la sorpresa. De seguida em desperte amb un fort crit i observe tranquil·litzat que estic al llit de ma casa. -" encara sort que tot ha sigut un malson i, el feixisme està soterrat a tota Europa". No puc continuar dormint i m'alce a prendre'm una infusió, encenc la televisió i veig a les notícies del 3/24 que en un poble del sud del País Valencià, un grup de veïns i veïnes fan guàrdia dia i nit, perquè no puguen retirar una creu dedicada als morts del bàndol colpista. Intente pessigar-me per si encara estic adormit i, comprove que malauradament, estic ben despert.
El de Callosa de Segura (Baix Segura) no és un cas aïllat, malauradament és un fet habitual a tot l'Estat espanyol. També a Castelló (Plana Alta) l'ajuntament està treballant per retirar la creu franquista del Parc Ribalta i s'està trobant amb nostàlgics del Franquisme que s'oposen. Som molt conscients que la retirada d'aquests monuments no són atacs a ninguna religió (com volen fer veure ells per desviar l'atenció), són atacs a tot allò que representen. Aquells partidaris dels qui van pintar la història d'un estat de blanc i negre al llarg de 40 interminables anys, estan molt presents a la nostra societat. I no ens enganyem, estan tan presents perquè l'estat de dret els ho ha permés: L'incompliment sistemàtic de la llei de memòria història aprovada després de més de trenta anys de la mort del dictador. Les subvencions amb diners públics a la fundació Francisco Franco. La paralització per part de la "justícia" de la retirada de simbologia franquista.
L'acceptació de tindre un lloc de culte del feixisme, construït amb la sang de tots aquells que van lluitar en contra del feixisme i per la llibertat. Però sobretot, per la més gran de les vergonyes, tots eixos milers i milers de soldats republicans enterrats en cunetes i foses comunes que fan que l'Estat espanyol siga per darrere de Camboia, l'Estat que més morts en fosses comuns té.
No és qüestió de reobrir les ferides sinó de tancar-les. L'any 78 no es va voler trencar amb el franquisme per por de perdre privilegis els mateixos de sempre, al contrari que altres països europeus amb règims feixistes com Itàlia o l'abans esmentada, Alemanya.
Tanquem les ferides d'una vegada per totes, complim amb la llei de memòria històrica, trenquem amb el franquisme i ajudem a totes eixes famílies que en ple segle XXI tenen als seus familiars soterrats a una cuneta.
Com diu eixa Malaguenya de Barxeta que tant m'agrada, "L'altre dia jo somiava, que ja era realitat, un món sense violència, ple d'amor i llibertat".
David Casanova
Coordinador Decidim-Plana de l'Arc
@dbenlloch @DaDplana_Arc
