Les festes del centenar de Sant Vicent de l´any 1755 van provocar alguns enfrontaments a nivell erudit que, fins i tot, van repercutir a nivell personal. I és que la ciutat de València va encomanar la confecció del llibre de festes al jesuïta Tomàs Serrano, que el publicà set anys després d´acabades, amb un evident retard i per motius que no estan del tot clars. El volum, Fiestas seculares con que la coronada ciudad de Valencia celebró el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de su esclarecido hijo y ángel protector, san Vicente Ferrer, apóstol de Europa, va ser publicat per la Viuda de Josep d´Orga, el 1762, i tant la confecció com la publicació es varen veure envoltades de crítiques i atacs. I això perquè una part de la ciutat pensava que hauria d´haver-ne estat l´autor el frare dominicà Vicent Tarifa, germà de religió de sant Vicent Ferrer. Aquest, per demostrar que estava suficientment preparat, en va redactar un altre, amb la intenció, també, de criticar alprimer i, de vegades, amb una evident crueltat.
El treball del dominicà porta per títol Relación histórica de las festivas demonstraciones y sagrados cultos con que este real convento de Predicadores de Valencia celebró el tercer centenar de la canonización de san Vicente Ferrer, ens ha arribat en un sol exemplar manuscrit conservat actualment a la Biblioteca de la Universitat de València, i deixa entreveure l´enemistat que li professava el dominicà al jesuïta -a qui considerava un intrús, en les coses vicentines i a qui, a banda d´atacar-lo per la seua decurança i poca professionalitat en la confecció del relat del centenari, arriba fins i tot a comentar la seua forma de vestir i el seu aspecte no tan polit com seria desitjable, segons el dominicà.
En fi: coses d´eclesiàstics i d´erudits que ara, a nosaltres, ens beneficien molt, atés que per aquell enfrontament entre aquells dos historiadors de més o menys solvència, disposem de dues narracions de les festes que aporten materials ben interessants -alguns, també, en la nostra llengua- i que són, sovint, complementaris els uns dels altres, amb què ens permeten disposar d´una visió panoràmica del que varen ser aquells dies a la València de mitjan segle XVIII. Una ciutat que es va atrevir a celebrar una naumàquia al riu Túria, magníficament dissenyada per Carles Frància -amb totes les dosis de fantasia que podem suposar-,i inclosa al volum de Serrano, que, només per això, ja pagaria la pena.
