La Constitució conté enganys baix uns tocs de maquillatge, com ja apuntí en dos peces prèvies, (Levante-EMV 18/01/2018 i 17/02/2018). L´article 53 segrega els drets continguts en el complex Títol I (Dels drets i deures fonamentals). Segons ell, vostè té dret a l´honor (art. 18), i a querellar-se si es considera injuriat. Tanmateix, sota l´aparença de tindre dret al treball (art. 35), la realitat és: en cas de tindre treball, l´exercirà d´acord amb les lleis que el legislatiu haja desenvolupat.

Els articles (18, 35, 50) pertanyen a dos capítols diferents del Títol I. El 18 (honor) i el 35 (treball) són al Capítol II, sobre el qual el 53.1 diu que les lleis que desenvolupen aquests drets deuen respectar llur contingut essencial. Els estudiosos i el Tribunal Constitucional (TC) han escrit molt sobre el significat de «contingut essencial». La pregunta, però, és ben simple: hi ha altra forma d´interpretar que l´essencial del dret al treball suficientment remunerat (art. 35) és tindre treball suficientment remunerat?

El Capítol II té dues seccions. L´article 53.2 parla de la Secció 1ª on hi ha el 18 (honor). Aquests són veritables drets conforme estan redactats en la Constitució, doncs el seu incompliment pot denunciar-se davant la jurisdicció ordinària «que procedirà amb preferència i sumariedad». L´article 35 (treball) no hi és aquí.

L´objecte de l´article 53.3 és el Capítol III, que inclou el 50 sobre el dret dels pensionistes a llur suficiència econòmica mitjançant pensions periòdicament actualitzades. Sobre aquest Capítol III, els lletrats del Congrés diuen que no recull autèntics drets, tractan-se de principis orientatius. I encara que el TC (sentència 19/1982), diu que és obligació dels poders públics tenir-los presents, manquen de les garanties de què gaudeix la Secció 1ª del Capítol II.

L´article 81 afegeix una altra discriminació. Afirma que el desenvolupament de «drets fonamentals i llibertats públiques» necessiten majoria absoluta del Congrés per aprovar les lleis corresponents, que tindran la denominació de lleis orgàniques. El TC, en sentencia 76/1983, interpreta que solament afecta a la Secció 1ª del Capítol II, i es basa en què «drets fonamentals i llibertats públiques» es precisament la rúbrica d´aquesta secció. Encara que el Títol I, del que penjen els capítols II y III també té en la rúbrica el concepte «drets fonamentals», això no sembla tindre importància als ulls del TC.

La llei 23/2013 on es regula l´exigua revaluació del 0,25 % de les pensions, s´aprovà quan el PP tenia majoria absoluta. Ara bé, els «no-autèntics-drets» del Capítol III no son matèria de llei orgànica i sols requereixen majories simples, facilitant les coses als governs. A més, donat el caràcter orientador de l´article 50, caben altres redaccions de la llei (incloent retallades) segons criteri i conveniència dels governs i de les elits. Elits que, històricament i arreu del món, han sabut acomodar les regles als seus interessos. La Constitució espanyola forma part d´eixa tradició i permet encruelir-se amb els més febles.